Les claus del relat de Mossos al judici del procés

El major Josep Lluís Trapero, pendent d'anar a judici per rebel·lió a l'Audiència Nacional; el seu número dos, Ferran López, que va comandar el cos en l'etapa del 155, i els comissaris Joan Carles Molinero, Emili Quevedo i Manel Castellví han exposat una versió exculpatòria al Suprem, que xoca amb l'acusació que es van sotmetre al Govern i van trair Policia Nacional i Guàrdia Civil per permetre la votació.

Les compareixences de Trapero, dels seus companys a la Prefectura López, Molinero i Quevedo -tots imputats per l'1-O-, així com del llavors responsable d'Informació Manel Castellví, l'únic que no està investigat i que va obrir camí amb la seva testifical del 7 de març, es poden sintetitzar en deu claus:

1 - ELS MOSSOS NO SÓN EL

BRAÇ ARMAT DEL GOVERN

Una de les tesis en què la Fiscalia sustenta l'acusació per rebel·lió és que el Govern de Puigdemont va comptar que els 17.000 mossos «armats» acatarien «exclusivament» les seves instruccions per protegir els seus objectius «criminals».

Amb rotunditat, els comissaris l'han negat, han sostingut que no van rebre cap directriu per part del Govern, ni de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn: una cosa és que en públic diguessin que els Mossos permetrien que es votés l'1-O, i una altra és que mai no els van donar instruccions sobre això perquè sabien que no ho farien i que executiu català i policia eren «compartiments estancs».

2 - VAN AVISAR

PUIGDEMONT DEL RISC

D'INCIDENTS L'1-O

Dues reunions, les del 26 i 28 de setembre, marcades en vermell en l'escrit de Fiscalia per afermar l'acusació per rebel·lió, el contingut de les quals els comissaris han corroborat amb tota mena de detalls.

Es van reunir amb Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i Forn per advertir-los que havien de desconvocar el referèndum perquè, si no ho feien, hi hauria incidents i desordres públics, ja que era inevitable el xoc entre 2,5 o 3 milions de votants amb 15.000 policies amb l'ordre d'impedir el referèndum. El dia 28, Puigdemont -amb Junqueras i Forn en sintonia- no només va desatendre el seu avís, sinó que, quan Trapero li va dir que esperava que l'1-O no es produís cap «desgràcia important» que ha-guessin de lamentar, l'expresident va respondre que si s'arribava a una situació «límit» i hi havia incidents declararia de manera immediata la independència.

Ferran López va comunicar aquella mateixa nit el contingut d'aquesta reunió al coordinador del dispositiu per impedir l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, i la cúpula dels Mossos es va plantejar convocar una roda de premsa per deixar clara la seva posició, encara que finalment no ho van fer per la «intensitat» de la seva activitat aquells dies.

3 - VAN ACATAR LA LLEI I

LA CONSTITUCIÓ

Josep Lluís Trapero, que s'enfronta a una petició fiscal d'11 anys de presó per rebel·lió en el judici que té pendent a l'Audiència Nacional, va deixar anar una frase que encara retruny al Suprem: van instar Puigdemont a complir la legalitat i aturar el referèndum i li van advertir que no s'equivoqués amb ells, que els Mossos no trencarien «mai» amb la llei ni la Constitució, ja que es posicionaven «en contra del projecte independentista».

D'acord amb Trapero, els comandaments dels Mossos han al·legat que sempre van acatar les instruccions de Fiscalia i les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per impedir el referèndum perquè la seva obligació és complir i fer complir la llei.

4 - ES VAN OFERIR A

DETENIR PUIGDEMONT

DESPRÉS DE LA DUI

Per no deixar cap dubte que els Mossos es van desmarcar de la via unilateral del Govern, que no eren el braç armat dels independentistes, Trapero va revelar al Suprem que el 25 d'octubre van dissenyar un pla per detenir Puigdemont i tot l'executiu si declarava la independència.

El 27 d'octubre, el dia de la DUI, es van posar a disposició de la Fiscalia i del TSJC per si els ordenaven actuar en aquell sentit. Hores després, es va aplicar el 155, Trapero va ser destituït i el Govern central va nomenar en el seu lloc López.

5 - CRÍTIQUES A LA

«IRRESPONSABILITAT» DEL

GOVERN

Tots els comissaris han criticat que Forn i l'exconseller Jordi Turull asseguressin que els Mossos d'Esquadra permetrien votar l'1-O. Segons Trapero, Forn va ser un «irresponsable», perquè sabia que els Mossos complirien l'ordre d'impedir el referèndum i perquè amb les seves declaracions els posava a la picota.

També van retreure als exconsellers que afirmessin que els Mossos no acataven el nomenament de De los Cobos: que discrepessin del seu perfil no vol dir que no assumissin el seu paper de coordinador. El comissari Ferran López va ser molt gràfic: els Mossos van patir un «desemparament governatiu».

6 - EL DISPOSITIU DE L'1-O

Admeten que el dispositiu per impedir el referèndum va ser «insuficient», però no només el de Mossos, sinó el de totes les forces de seguretat. De fet, sostenen que no hi va haver un pla de Mossos, sinó un dispositiu «conjunt i acordat» per la policia autonòmica, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, dirigit i «avalat» per De los Cobos.

Els Mossos van anar els dies previs als punts de votació i van aixecar més de 4.000 actes. No van sospitar que les persones que ocupaven els locals estaven preparant el referèndum perquè no van veure urnes ni paperetes.

L'1-O, els binomis validats per De los Cobos van anar als 2.300 punts de votació per analitzar in situ la situació i demanar reforços d'ordre públic, primer a antiavalots de Mossos i després de Policia i Guàrdia Civil, si calia.

Van oferir per a aquell dia una sala de coordinació conjunta, que De los Cobos va rebutjar. Va ser el desplegament més important de la seva història, per a una jornada sense precedents.

7 - DE LOS COBOS «VA

trencar» EL DISPOSITIU

SENSE EXPLICACIONS

Acusen De los Cobos de «trencar» el dispositiu conjunt sense donar-los cap explicació, en decidir l'1-O que Policia Nacional i Guàrdia Civil actuessin pel seu compte -segons el coordinador, en constatar que el dispositiu dels Mossos era una «estafa».

8 - NO HI VA HAVER

ESPIONATGE

Neguen rotundament que l'1-O espiessin els agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil, com sostenen les acusacions. El que van fer, precisen, és informar la sala de control que les unitats d'intervenció podien sortir de les seves bases per anar a actuar, ja que hi havia plans de grups d'independentistes per bloquejar els seus moviments.

9 - EL 20-S VAN FER TOT

ALLÒ QUE VAN PODER

Qui millor ho va resumir va ser Ferran López: «Tant de bo» ha-guessin pogut donar més suport en els quaranta escorcolls simultanis que la Guàrdia Civil i Policia Nacional van dur a terme el 20-S. Però no tenien informació prèvia i, quan van ser requerits, ja hi havia milers de persones concentrades en alguns dels punts més sensibles, com la conselleria d'Economia. Si els Mossos d'Esquadra no van fer més no va ser perquè no volguessin, sinó perquè era «impossible» intervenir, al·leguen els seus responsables.

I quan a mig matí la Guàrdia Civil els va avisar que hi havia «armes llargues» als seus vehicles destrossats, van posar un helicòpter a monitorar tota l'estona la zona perquè ningú les agafés.

Quan a les dues de la matinada, amb la concentració desconvocada, grups de descontrolats van començar a agafar objectes del vehicle, els Mossos van carregar de manera immediata perquè les armes quedessin fora de perill.

10 - EL PASSADÍS PER A

LA SECRETÀRIA JUDICIAL

DEL 20-S ERA «SEGUR»

Malgrat admetre que la situació era complicada, al·leguen que estaven preparats per establir un passadís segur per garantir la sortida de la comitiva judicial de la conselleria d'Economia.

Una primera capa, amb una fila de voluntaris, després amb un cordó de Mossos i finalment la secretària judicial encapsulada per una vintena d'escortes.

Si no van fer abans el cordó policial va ser perquè la Guàrdia Civil els deia que l'escorcoll s'allargaria perquè tenien problemes en el bolcat d'arxius informàtics.

Quan el jutge de guàrdia va trucar a Trapero perquè tragués de manera immediata la secretària judicial, van dissenyar el pla alternatiu pel terrat, que també era segur i donava més tranquil·litat a la funcionària.