09 de abril de 2019
09.04.2019

Netanyahu s'enfronta a unes eleccions en què la dreta lidera les enquestes

Bibi podria superar Ben Gurion com a primer ministre amb el mandat més llarg al capdavant d'Israel

08.04.2019 | 23:40
Benjamin Netanyahu

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, es presenta a les eleccions d'avui en un moment delicat pel que fa a la seva imatge, si bé els sondejos apunten que, encara que guanyi, la dreta podria obtenir la majoria parlamentària.

Netanyahu, que ocupa el càrrec des del 2009 (després d'un mandat de tres anys en la dècada dels noranta), pretén superar David Ben Gurion, pare fundador d'Israel, com a primer ministre amb el mandat més llarg al capdavant del país, fita que assoliria al juliol si aconseguís formar Govern.

El primer ministre israelià va néixer el 1949 i va créixer a Tel Aviv, per la qual cosa el juny del 1996 va esdevenir la primera persona nascuda al país que va accedir al càrrec, que va abandonar el juliol del 2009, quan va ser succeït per Ehud Barak. Netanyahu va traslladar-se amb la seva família als Estats Units durant la seva adolescència. Als anys vuitanta tornaria als país nord-americà com agregat diplomàtic, càrrec des del qual va ascendir fins a ser nomenat representant permanent d'Israel davant de les Nacions Unides (1984- 1988).

Prèviament, l'actual primer ministre s'havia unit a l'Exèrcit després de la Guerra dels Sis Dies (1967) i va entrar a formar part d'una unitat de les forces especials amb la qual va participar en diverses missions entre el 1968 i el 1973, a la Guerra de Yom Kippur (1973), on va ascendir fins al rang de capità. Després d'exercir el càrrec de representant israelià davant l'ONU, Netanyahu va ser proclamat líder del Likud el 1993 i es va imposar en les eleccions generals disputades tres anys després, fet que li va permetre ser el primer ministre més jove del país.

Després de la seva derrota en els següents comicis davant Barak, Bibi va treballar al sector privat, tot i que va tornar a l'Executiu el 2002 després de ser nomenat ministre d'Exteriors, càrrec que va ocupar fins al 2003, quan va ser nomenat per encapçalar la cartera de Finances.

No obstant això, les seves disputes amb l'aleshores primer ministre, Ariel Sharon, especialment per la seva decisió de desconnectar de la Franja de Gaza, el van fer abandonar l'Executiu i tornar a ser nomenat al capdavant del Likud. Al capdavant d'aquest partit va aconseguir tornar al lloc de primer ministre com a líder d'un govern de coalició.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit