La titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona va processar ahir trenta persones, entre les quals hi ha ex-alts càrrecs del Govern, pels preparatius del referèndum.
La causa, oberta el febrer del 2017, va propiciar les detencions i escorcolls del 20-S i ha servit per subministrar informes de la Guàrdia Civil sobre els preparatius de l'1-O al Tribunal Suprem. Entre els trenta processats no hi ha l'exsenador d'ERC Santi Vidal ni Carles Viver i Pi Sunyer, considerat l'«arquitecte» jurídic del procés.
«Estat d'excepció»
Torra va comparèixer ahir al Palau de la Generalitat per llegir una declaració institucional en què va subratllar que el processament dels 30 investigats per malversació, desobediència, falsedat, revelació de secrets i prevaricació al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona (vegeu els baixos d'aquesta pàgina) «confirmen la deriva autoritària, l'absència d'independència judicial i la persecució política».
«Consolida l'estat d'excepció judicial a què es vol sotmetre una determinada ideologia i projecte polític democràtic i pacífic com és el de la independència», va afegir Torra.
«No hi ha presons, multes, exilis ni persecucions que puguin frenar l'anhel de llibertat d'un poble com el català», va remarcar Tor-ra, que va expressar «orgull» per l'1-O i va sentenciar: «Ho vam fer i ho tornarem a fer».
A més de mostrar «tot el suport» als encausats, el president va insistir que la Generalitat «no ha estat perjudicada pressupostàriament ni de cap altra manera per l'organització del referèndum del primer d'octubre del 2017». «Les acusacions que es fan en aquesta instrucció són el resultat de la construcció d'un relat motivat per objectius polítics. El relat inventat de la violència és el mateix fals relat de la malversació i de la resta de delictes que s'atribueixen als processats», va concloure.
Des de Waterloo, l'expresident Carles Puigdemont va demanar un suport «contundent» a les urnes per seguir lluitant contra l'Estat, que ha llançat la seva última «perdigonada» amb aquests nous processaments.
Crítiques de JxCat
Per la seva banda, la número dos de la llista de JxCat al Congrés per Barcelona, Laura Borràs, va carregar contra el jutjat número 13. «Es confirma la deriva autoritària i la persecució d'un Estat de la Unió Europea», va afirmar en una roda de premsa a la seu de JxCat.
L'exconsellera va dir que la instrucció és una «passa més de la vulneració» de drets civils. Al seu torn, el cap de llista per Girona, l'advocat Jaume Alonso Cuevillas, va constatar que no s'estan seguint els paràmetres de dret penal ni processal.
«Si algú espera que amb atacs així abandonarem el nostre compromís amb la democràcia i la llibertat, que perdi tota esperança», va advertir l'exconsellera. Borràs va deixar clar que ni «multes, ni presons ni exili no frenaran l'anhel de llibertat dels catalans».
«Opacitat i obscurantisme»
D'altra banda, la diputada de la CUP Maria Sirvent va acusar el Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona d'haver actuat amb «opacitat i obscurantisme» i va criticar que hagués negat estar investigant els preparatius de l'1-O. La CUP entén que el jutjat «assumeix per fi» que investigava la consulta a pesar que «ho havia negat».
Per a Sirvent, es tracta d'una causa «política» que busca «escarment i venjança», davant de la qual va demanat «no aplanar-se i recuperar la iniciativa política» mitjançant la convocatòria d'unes noves eleccions com a «resposta a la repressió».
En roda de premsa, Sirvent va apostar per «convocar eleccions, posar les urnes, remenar les cartes i cercar nous lideratges» i va lamentar l'«immobilisme» del Govern de Torra.
