Un tribunal londinenc va condemnar ahir el fundador de Wikileaks, Julian Assange, per violar els termes de la llibertat condicional que el Regne Unit li va concedir el 2012, si bé la pena exacta no se sabrà fins més endavant. Podria ser condemnat a fins a un any de presó.
Assange va ser detingut cap a les 10 del matí després que el Govern equatorià li retirés l'asil polític que el mantenia fora de perill dins de l'ambaixada de Londres des de feia gairebé set anys. La Policia Metropolitana va entrar a la seu diplomàtica per invitació de l'ambaixador.
El fundador de Wikileaks va ser traslladat primer a una comissaria, però poc després va comparèixer davant del jutge Michael Snow per ser jutjat en un judici ràpid per haver violat els termes de la seva llibertat condicional, incloent-hi la seva negativa a entregar-se quan l'hi van demanar les autoritats britàniques.
L'editor australià va al·legar que no va tenir una audiència judicial justa perquè el marit de la jutgessa que va portar el cas va ser perjudicat per les publicacions de Wikileaks. «Això és ridícul», va dir Snow, que va definir Assange com «un narcisista incapaç de superar els propis interessos».
El jutge britànic va citar el fundador de Wikileaks per a una nova audiència el 2 de maig i va ordenar que romangui sota custòdia policial fins aleshores. La pena exacta per violar la llibertat condicional la decidirà un tribunal superior en una data encara per determinar, segons va informar el diari britànic The Guardian.
Assange també té pendent la sol·licitud d'extradició feta pels Estats Units perquè sigui jutjat per un delicte de conspiració per haver accedit il·legalment a un ordinador federal, per la qual cosa podria rebre una sentència de fins a cinc anys de presó.
El ministre d'Exteriors de l'Equador, José València, va explicar que el Regne Unit s'ha compromès amb el Govern de Lenin Moreno a no lliurar Assange a cap país on pugui ser condemnat a pena de mort o pugui patir tortures i maltractaments.
L'exanalista de seguretat Edward Snowden va condemnar ahir la retirada de l'asil polític i la posterior detenció d'Assange, i va lamentar: «Avui és un dia fosc per a la llibertat de premsa».
«Les imatges de l'ambaixador d'Equador en què convida la policia secreta del Regne Unit a l'ambaixada per treure'n per la força un editor premiat -els agradi o no- sortirà als llibres d'història. Potser els crítics d'Assange estan aplaudint, però és un moment fosc per a la llibertat de premsa», va escriure a Twitter.
A més, Snowden va subratllar la «debilitat» de l'acusació contra Assange que el departament de Justícia nord-americà va fer públic ahir, que és conspirar per accedir il·legalment a un ordinador del Govern federal, per la qual cosa podria ser condemnat a fins a cinc anys.
«És el mateix delicte que el departament de Justícia de [Barack] Obama es va negar a imputar a Assange perquè va dir que posava en perill el periodisme», va dir Snowden, que també va filtrar informació confidencial.
Snowden també està buscat pels Estats Units per filtrar informació sensible de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA). El 2013 va fugir a Hong Kong i actualment és a Rússia.
