Un cap d'Informació de la Policia va assegurar ahir que ningú el va informar del dispositiu de Mossos per a l'1-O, basat en un binomi a cada centre, fins que els seus agents ho van comprovar aquell dia a 2/4 de 7 del matí, com tampoc no sabia que havien d'actuar a requeriment de la policia autonòmica.

El seu testimoni segueix la línia marcada davant el tribunal del procés per altres alts comandaments de Policia Nacional i Guàrdia Civil que van afirmar desconèixer que el dispositiu pivotava sobre els binomis d'agents, malgrat que la cúpula de Mossos insisteix que el pla va ser aprovat pel coordinador policial de l'1-O, Diego Pérez dels Cobos, encara que aquest en el judici va qualificar-lo d'«estafa».

Un binomi «insuficient»

Ahir el comissari principal d'Informació de la Policia va manifestar que no va saber que l'operatiu de Mossos consistia en un binomi «insuficient» fins que els seus agents ho van comprovar in situ a primera hora, ja que abans ningú no l'havia informat.

Segons aquest agent, va ser a 2/4 de 7 quan va veure que el dispositiu dels Mossos estava mal dissenyat i enfocat més concretament a «un referèndum normal» i no a impedir una votació declarada il·legal.

«Abans no en sabíem res», va assenyalar, per la qual cosa mai no va dir als seus subordinats prèviament que havien d'actuar a petició dels Mossos, com recollia el pla A que De los Cobos va exposar davant del tribunal.

Això va tenir lloc gairebé una hora abans que Pérez de los Cobos informés els comandaments policials de la fallida del dispositiu, però, com ja va passar amb el seu desconeixement dels binomis, el comissari tampoc no va saber res d'aquesta suposada fractura.

El comissari va carregar contra aquell dispositiu que es va trobar a primera hora del matí i que, per la seva forma d'actuar al llarg del dia, li fa pensar que estava «planejat perquè es portés a terme el referèndum», atès que «molts van permetre que es fes el recompte quan ells hi eren i fins i tot dos agents van comptar vots».

Veure com els votants comptaven els vots l'1-O, fer «manifestacions sobre el fet que podien emportar-se les urnes a casa», impedir l'accés a un col·legi aparcant un vehicle a la porta, recollir els vots al carrer o anar d'un col·legi a un altre per tal d'«entorpir» la seva feina van ser alguns dels exemples que va donar el comissari sobre l'actuació dels Mossos aquell dia.

«No vam tenir mai el suport dels Mossos», va dir el comissari, imputat en la causa que investiga l'actuació policial a la seu de la CUP el 20-S, que més enllà de considerar que algunes d'aquestes actuacions fossin «a títol personal» dels agents dels Mossos, considera «terrible» que algunes responguessin a un dispositiu fallit.

Intervenció «quirúrgica»

Per contra, va qualificar de «quirúrgica» la intervenció policial en què els agents van prioritzar la seguretat dels votants «en detriment» de la seva, tot i que van haver d'enfrontar-se al que va qualificar de «sistema de resistència de caràcter subversiu».

Aquest mateix agent va explicar que es va usar la força per aixecar un per un els concentrats que intentaven evitar l'entrada de la policia judicial o per deslligar els braços agafats dels ciutadans que es van amuntegar en els punts de votació.

Com ja és habitual en les declaracions dels agents de les forces i cos de seguretat de l'Estat, va insistir que els Mossos «camuflats» van fer seguiments a guàrdies civils i policies.