Sota la coberta hi havia un tramat de fusta de roure que datava originalment del 1220 i que s'havia conservat en bona part perquè fins ara Notre-Dame no havia patit incendis importants. Les dimensions de l'estructura eren de 120 metres de llarg, 13 metres d'ample en la nau, 40 metres de llarg en el transsepte i 10 metres d'alçada. En total aquest entramat estava format per 1.300 roures, el que representa més de 21 hectàrees de bosc.
Un altre element enormement sensible al foc era el cor, l'espai de la comunitat de la catedral. El primer era del 1170, i se n'havia conservat una part.
El tresor de la catedral, del qual no se sap com pot haver estat afectat per l'incendi, guarda relíquies relacionades, segons la tradició, amb la Passió de Crist: la Corona d'Espines, un fragment de la creu i un dels claus de la crucifixió. Aquestes peces van ser comprades per Lluís XI a l'emperador de Constantinoble, el 1239, i van ser situades a la Sainte Chapelle.
Incomptables sepulcres hauran estat afectats pel foc, així com els vitralls, que difícilment hauran suportat l'efecte de les flames.
L'edifici, iniciat el 1163, és un rar i excepcional exemple de gran temple dels primers temps del gòtic, acabat el 1345.
