24 de abril de 2019
24.04.2019

EXPOSICIÓ 40 ANYS REGIÓ7 | PUIGCERDÀ


L'Audiència absol Sandro Rosell després d'estar 643 dies en presó preventiva

La defensa de l'expresident del Barça creu que «el sistema ha fallat» i valorarà demanar una compensació

24.04.2019 | 18:21
L'Audiència absol Sandro Rosell després d'estar 643 dies en presó preventiva

L'Audiència Nacional ha absolt l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell, que s'enfrontava a 6 anys de presó després de gairebé dos anys en preventiva, de blanquejar comissions rebudes per l'expresident de la Confederació Brasilera de Futbol Ricardo Teixeira en aplicar-li el principi d'"in dubio pro reo", en cas de dubte es decideix a favor del reu.

A més de Rosell, també han resultat absolts cinc acusats més de blanquejar 20 milions d'euros d'aquestes comissions pels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol i d'un contracte amb Nike. Es tracta de l'advocat andorrà Joan Besolí, que igual que Rosell va passar 22 mesos en presó preventiva i com ell va quedar en llibertat a l'inici de la vista oral; la seva dona, Marta Pineda, el ciutadà libanès amic de Rosell Shahe Ohanneissian i dos presumptes testaferros més, Pedro Andrés Ramos i Josep Colomer.

Marta Pineda, dona de Sandro Rosell: "S'ha fet justícia"


Els advocats de l'expresident del FC Barcelona consideren que "el sistema ha fallat" en el seu cas i han anunciat que, una vegada que la sentència sigui ferma, es plantejaran exigir responsabilitats i indemnitzacions. En roda de premsa, Pau Molins i Andrés Maluenda, advocats de Rosell, han denunciat que la presó preventiva de què va estar subjecte el seu client va ser "abusiva i desproporcionada", per la qual cosa estudiaran "si hi ha hagut un mal funcionament de l'administració de justícia, per part de la instructora" i d'altres persones, de cara a exigir eventuals responsabilitats.

Quan a la dona de Sandro Rosell ha assegurat que "s'ha fet justícia" després de conèixer l'absolució. "Després de dos anys de lluita, s'ha demostrat el que dèiem des del primer dia", ha dit Pineda a 'El Món a Rac1'. Malgrat reconèixer que no "entén" el que ha passat, ha dit que Rosell està "molt content", "satisfet" i "tranquil". "Estem molt contents per poder tirar endavant amb la vida que sempre hem portat, honrada i honesta", ha apuntat.

No s'han acreditat els delictes


A la seva sentència, de la qual ha estat ponent Ángel Hurtado, la secció primera del Penal de l'Audiència Nacional explica que després d'analitzar la prova practicada en el judici "no s'han pogut acreditar les acusacions i, per tant, davant els dubtes sembrats, ha de primar el principi d'in dubio pro reo".

En acabar el judici i després que Rosell i el seu soci fossin posats en llibertat per ordre de la Sala, el fiscal José Javier Polo va rebaixar la petició de pena per a Rosell d'onze a sis anys de presó, igual que va fer per a la resta dels acusats: de deu a cinc anys de presó per a Besolí, i de set a un any i onze mesos per a la seva dona, Marta Pineda. Per als altres tres presumptes testaferros, per als quals demanava entre sis i vuit anys de presó, va acabar sol·licitant penes d'un any i onze mesos de presó o d'un any i sis mesos.

Sandro Rosell i darrere seu, la seva dona. FOTO: EP

Després d'exposar la Fiscalia davant el tribunal les proves recopilades, als magistrats els han quedat "almenys dubtes, tant en relació amb la il·legalitat de les comissions (suborn) com respecte a les sospites apuntades sobre les diferents societats". La Sala qüestiona que el que l'acusació va qualificar de comissions il·legals "poguessin ser retribucions per activitats de negoci no reprotxables penalment".

Societats amb activitat real


El jutge també posa en dubte que el que la Fiscalia considerava societats instrumentals, utilitzades amb la finalitat d'ocultar diners, tinguessin en la pràctica "una activitat real, que pot respondre a aquesta activitat".

Els magistrats recorden en aquest punt que el delicte de blanqueig de capitals requereix que concorri un delicte antecedent del qual procedeixen els diners en negre que es tracta de netejar, i, en aquest cas, entenen que aquest antecedent delictiu no ha quedat acreditat.

Consideren versemblant que l'entramat societari en el qual es va basar la Fiscalia per plantejar la seva acusació tingués una activitat real de mediació per part de l'empresa de Rosell, Uptrend, amb un seguiment i control durant els anys que va estar vigent fins a la seva rescissió al novembre del 2009.

Per això, sostenen, "no es pot donar per provat que els moviments de fons entre les diferents societats o empreses que es consideren sospitoses per l'acusació, sigui per emmascarar la il·lícita activitat de blanquejar uns diners".

Una petició dels Estats Units va obrir la investigació


El tribunal recorda que en la investigació d'aquesta causa, que va ser instruïda per l'actual magistrada del Suprem Carmen Lamela, han intervingut tant la UDEF com la UCO, i que es va iniciar per una comissió rogatòria dels Estats Units derivada d'unes indagacions de la Fiscalia de Nova York sobre la participació de funcionaris de la FIFA en activitats delictives.

S'investigava la possibilitat que haguessin rebut milions de dòlars en concepte de pagaments il·lícits com suborns i comissions clandestines per empreses de mitjans de difusió i màrqueting esportiu.

L'acusació de la Fiscalia estava relacionada amb la labor d'intermediació de Rosell - que va presidir el FC Barcelona entre 2010 i 2014 - a través de la seva empresa de màrqueting esportiu BSM perquè la CBF cedís el 2006 a un grup audiovisual de l'Aràbia Saudita els drets de televisió de 24 partits amistosos de la selecció brasilera per 27 milions d'euros.

La Fiscalia relaciona els delictes que atribueix als acusats a unes suposades comissions il·legals que hauria rebut el llavors president de CBF, Ricardo Teixeira, que segons va indicar el fiscal durant el judici és investigat al Brasil per aquests fets.

Sobre això, la sentència destaca que el delicte antecedent sobre el qual es construeix el de blanqueig es considera per tant que s'ha comès al Brasil, per la qual cosa creu "fonamental determinar si concorre el requisit de la doble incriminació", és a dir, que els mateixos fets siguin delicte en tots dos països.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2018/19