Tres exconsellers que van sortir del Govern el juliol del 2017 van reconèixer ahir que havien dimitit o havien estat destituïts per les conseqüències que podria comportar un referèndum no pactat amb l'Estat, tot i que a l'Executiu català no s'esmentava llavors l'opció de la via unilateral.

Jordi Jané (Interior), Jordi Baiget (Empresa) i Meritxell Ruiz (Educació) van testificar davant el tribunal del procés per donar explicacions de les raons que hi va haver darrere de les seves sortides del Govern.

Sense referir-se de manera explícita i directa a l'1-O, els exconsellers van admetre que l'eventualitat d'un referèndum no pactat va constituir un dels motius que van justificar les seves sortides del Govern català, encara que la forma no va ser la mateixa, ja que Jané i Ruiz van dimitir i Baiget va ser destituït per Carles Puigdemont.

Aquest últim va ser el primer a sortir de l'Executiu quan el 3 de juliol l'expresident el va destituir de manera fulminant amb prou feines unes hores després que es publiqués una entrevista en la qual obria la porta a fer «alguna cosa diferent que es pot assemblar al 9-N» i admetia témer pel seu patrimoni familiar davant possibles accions judicials. Puigdemont va al·ludir a «motius de falta de confiança», va dir, per la qual cosa existeix «una causa-efecte» entre l'entrevista i la destitució.

«El que crec és que s'havia d'anar a un procés pactat, sí», va assenyalar Baiget, per a qui existien «diverses fórmules que podien ser útils» per complir el compromís del Govern amb el poble català de decidir el seu futur, com ara unes eleccions o un 9-N.

Però Baiget va negar que la via unilateral estigués sobre la taula aquell moment, una tesi que també van sostenir Jané i Ruiz, malgrat que tots van ser presents quan Puigdemont va presentar la pregunta i la data del referèndum el 9 de juny, una cosa que, segons el parer dels testimonis, no implicava renunciar a l'acord amb l'Estat.

L'exconseller d'Interior va vincular principalment la seva dimissió a motius personals, com la «dedicació tan intensa» que li requeria el càrrec, o tècnics, com era la seva sensació d'haver acabat «una etapa» i veure que s'havien complert diversos objectius que s'havia marcat al principi del seu mandat.

Però preguntat per si una de les raons de la seva dimissió havia estat que no es volia veure implicat en un procés d'un referèndum unilateral, va dir que, «davant l'eventualitat que en el futur no hi hagi un context d'acord», ell havia comunicat la seva «intenció de no continuar», perquè ell sempre va pensar «que s'arribaria a algun acord abans».

Ruiz va seguir el guió marcat per Jané. Aprofitant la remodelació del Govern, ella se'n va apartar perquè creia que la seva feina a la conselleria s'havia acabat, pel «pes del dia a dia» que exigia el seu departament i per dedicar més temps als seus fills.

Tot i que va afirmar que «en cap moment la via unilateral va ser una idea possible», va al·ludir a la «tensió dialèctica» que podria derivar-se d'un escenari no pactat.

«Vam intentar arribar a un acord però no hi arribàvem i no sabia quin escenari s'obriria. Em costava veure'm en aquesta tensió, perquè el meu era un encàrrec molt tècnic i vaig creure que jo podia aportar poc en aquell escenari», va explicar l'exconsellera.