El número 29 a la candidatura del Front Republicà, el manresà Pep Peraire, ha apostat, en declaracions a Regió7, per forçar la unitat estratègica a Madrid dels partits independentistes.

Peraire -insubmís, fundador del casal popular la Fadulla, impulsor del JIR, de Maulets, candidat en diferents ocasions per la CUP de Manresa, portaveu de les consultes El Bages decideix i membre de l'ANC- assegura que el Front Republicà té clar que la feina important a fer és a casa, «ampliant i consolidant l'espai republicà, però sense deixar de perdre les oportunitats de tenir nous espais per denunciar la vulneració dels nostres drets».

Peraire va explicar ahir que «el que anem a fer a Madrid respon a una manera de fer concreta en un lloc concret. És obvi que no farem el mateix a Madrid que segurament el que faríem en una contesa nacional catalana. És un artefacte fet per Madrid, on més mal fa que sentin segons què».

El propòsit del Front Republicà és ser una eina útil per a la gent que creu en el mandat del referèndum de l'1 d'Octubre. Per això és un espai obert a tota la gent que vam lluitar junts els dies 1 i 3 d'0ctubre amb un compromís inequívoc de no fer cap tipus de política que no vagi en la direcció fixada.

Per al representant de la formació republicana a la Catalunya Central, el Front Republicà «és el vot útil, perquè suposa trencar les maneres de fer política que ens van dur a haver de renunciar a la república que ens vam guanyar l'1-O».

Assegura que l'autodeterminació és la base de tot plegat, més enllà de la independència. El Parlament de Catalunya va aprovar prou vegades «que sens reconegués aquest dret molt abans que comencés el que alguns anomenen el procés. I molts ajuntaments havien aprovat mocions en aquest sentit fa força anys. Així que el dret a l'autodeterminació és democràcia. Sense aquest dret, tots els altres perden valor».

Segons Peraire, «és el reconeixement de l'altre i, per tant, tant en l'àmbit humà com polític, és la base de respecte sobre la qual construir la civilització lliure».

Conseqüentment, «el nostre independentisme ha respost des del primer dia amb l'autodeterminació com a prèvia. Sempre hem volgut que la gent que no se sent independentista tingui els mateixos drets. Ara bé, com aconseguir-ho? Doncs fent-nos respectar. I com ho fem? Com fins ara però sent més, més carregats de raons i sent més forts. Com més hem pressionat, més hem avançat».

La lluita contra la repressió

Recorda que la repressió no ve d'ara. «Fa molts anys que la patim. L'Estat espanyol ens està castigant per haver posat el nostre conflicte territorial i social a l'eix polític. Per haver-los desafiat i per haver-li guanyat batalles prou importants com la de l'1-O. Però ja sabíem que tot això podia passar. Voler separar-nos de l'Estat, no ens podia sortir gratuït».

Afegeix que «l'Estat ens vol castigar. Ens vol atemorir. Vol que tinguem por. I ja sabeu allò que deien, com més retrocedíem, més ens xafaven. El judici als nostres presos és el judici a tot el nostre poble», rebla.