26 de abril de 2019
26.04.2019
Regió7

Els testimonis de Junqueras neguen al judici del procés que el 20-S i l'1-O fossin violents

David Fernàndez destaca la «serenitat pacifista absoluta» dels fets del 2017

26.04.2019 | 00:24
L'exdiputat de la CUP David Fernàndez, ahir al Suprem

Diversos testimonis d'Oriol Junqueras i Raül Romeva van coincidir ahir a projectar una imatge de pacifisme i festivitat el 20-S i l'1-O a Catalunya, on va regnar la «desobediència civil» sense violència organitzada, a excepció d'algun altercat, que va ser més aviat «espontani, marginal i reactiu». Una versió que se situa als antípodes de les tesis acusatòries, que sostenen que aquells dies hi va haver una violència coneguda i assumida per la cúpula del procés per aconseguir la independència de Catalunya.

Per això, els testimonis que va escoltar ahir el tribunal del procés van dibuixar un escenari completament diferent del que estava acostumat a sentir amb els testimonis de les acusacions.

Davant el relat d'insults i agressions que van oferir fa setmanes els agents que van intervenir l'1-O, els primers testimonis de les defenses en van aportar un altre: el de l'ambient festiu, amb «àpats populars» i gent que cantava i estava «contenta per anar a votar». Versions que van aportar diputats i senadors, sobretot d'ERC, però també l'exdiputat al Parlament de la CUP David Fernàndez i la substituta de Junqueras a l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich, alguns dels quals van destacar la vocació pacífica dels dos acusats pels quals van declarar.

Fernàndez va ser el més prolix a l'hora de ressaltar l'ambient de «serenitat pacifista pràcticament absoluta» tant del 20-S a la conselleria d'Economia com del setge a la CUP per la Policia –que va qualificar de «la situació més arbitrària» que ha viscut–, i de l'1-O.

El dia del referèndum hi va haver «muralles» humanes per impedir que entrés la Policia als col·legis i potser va poder donar-se algun incident «puntual i metonímic» en «un context d'excepcionalitat», però «ni una sola estratègia de planificació violenta», perquè «si 2,3 milions de persones haguessin desplegat una actitud violenta, no estaríem parlant d'allò que va passar». Algunes d'aquestes tècniques de «resistència passiva», que a vegades consistien a entrellaçar-se i esperar els agents, es van impartir en cursos organitzats per la plataforma En peu de pau i impartits també als CDR. De normalitat n'hi va haver també, segons els testimonis, en la concentració massiva del 20-S, per la qual la secretària judicial va haver de sortir pel terrat. En línia amb les declaracions dels acusats, el senador d'ERC Joaquim Ayats va destacar l'ambient «lúdic» d'aquella jornada en què es van repartir «clavells». Tampoc no hi va haver ni increpacions a la Guàrdia Civil ni insults, segons el parer del diputat autonòmic i candidat a l'alcaldia de Lloret de Mar, Jordi Orobitg, sinó més aviat «un rumor, una esbroncada».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook