Els advocats van buscar demostrar durant els interrogatoris a policies que van actuar l'1 d'Octubre que els agents van poder complir l'ordre judicial de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i requisar urnes, paperetes i material electoral el dia del referèndum. Per això, de manera recurrent, van preguntar als policies si després d'actuar als centres de votació van poder endur-se les urnes i també quant temps van necessitar per accedir als locals de votació.
La gran majoria dels agents que actuaven com a policia judicial van relatar al tribunal que van aconseguir trobar urnes i endur-se-les comissades, executant el que ordenava el TSJC. Segons fonts jurídiques, això abonaria la idea que no hi va haver rebel·lió ni sedició i que, en la interpretació més restrictiva, caldria rebaixar la pena de sedició en un o dos graus perquè es considera que no es va «entorpir de manera greu» l'exercici de l'autoritat pública segons l'article 547 del Codi Penal.
«Es van poder endur urnes o paperetes després d'accedir als locals de votació?». «Quant temps van trigar per aconseguir entrar al centre de votació?». Aquestes són dues preguntes que en les darreres setmanes es van poder escoltar per part dels advocats de la defensa en diverses ocasions a la sala de vistes del Tribunal Suprem. Durant els judicis van declarar desenes de policies que van actuar a centres de votació repartits per tot el territori.
Una estratègia que, després de dies, sembla que també va copsar l'advocacia de l'Estat, que va insistir a preguntar si l'actuació dels votants i la resistència van «retardar» l'actuació de la policia judicial.
L'estratègia que buscaven algunes defenses va ser intentar demostrar que la policia va poder complir la interlocutòria del 27 de setembre de la magistrada del TSJC, Mercedes de Armas. La magistrada, entre altres accions, va ordenar a les tres forces policials requisar tot el material relacionat amb el referèndum que estigués dins o fora dels locals de votació.
A més, si els agents van aconseguir entrar als col·legis electorals i emportar-se material desmuntaria -segons la defensa- la tesi de la violència que sostenen fiscalia i acusació popular (Vox) que creuen que els fets que es van produir l'1 d'Octubre són constitutius d'un delicte de rebel·lió. En aquest sentit, poder practicar la diligència implicaria que, en els casos que hi va haver resistència, aquesta no va ser adequada o suficient per impedir-la i que, per tant, aquesta no va ser greu.
Rebaixa de la pena
Segons el Codi Penal, si no es va arribar a entorpir «de manera greu» l'exercici de l'autoritat pública i tampoc es va ocasionar la perpetració d'un altre delicte castigat amb penes greus, això rebaixarà en un o dos graus les penes.
La sedició està castigada amb un màxim de 15 anys de presó si el delicte el constitueix una autoritat. Si el tribunal acceptés una rebaixa de dos graus (per la part inferior) la condemna final podria ser de 2 anys i mig.
L'única acusació que va mantenir els fets que jutjats van ser constitutius d'un delicte de sedició va ser per part de l'advocacia de l'Estat.
D'altra banda, la fiscalia i Vox van acusar l'actuació policial de rebel·lió contra les autoritats. Totes les defenses, no obstant, van demanar la lliure absolució dels seus respectius clients.
