29 de abril de 2019
29.04.2019
Regió7

Una diputada del Quebec admet per primer cop al Suprem que va ser observadora l'1-O

Assegura que la va convidar la CUP, mentre un altre diputat alemany diu que la seva visita va ser «informal»

29.04.2019 | 20:19

Una diputada del Quebec (Canadà) ha reconegut per primer cop al tribunal del procés que va acudir a Catalunya per participar en l'1-O "a títol d'observadora" convidada per la CUP, desmarcant-se de la resta de parlamentaris estrangers que fins a la data sostenen que van ser "visitants".

Mannon Massé, una política nacionalista quebequesa, ha trencat el guió de la resta de diputats que sempre han negat ser observadors electorals com, de fet, ha sostingut l'altre parlamentari que ha testificat aquest dilluns, l'alemany Andrej Hunko.

Per videoconferència, la canadenca ha assenyalat que va participar "a títol d'observadora al referèndum, convidada per la CUP" mentre que Hunko ha dit que "es tractava d'una visita més informal" i "en cap cas d'una missió d'observació oficial".

És més, la diputada ha afegit que quan es va assabentar que "hi havia una delegació d'observadors internacionals" va acceptar anar perquè per al seu partit "el dret d'autodeterminació és un dret important", per bé que res no ha esmentat de qui eren aquests altres observadors o de si, com ella, van anar convidats per la CUP.

Perquè una altra de les novetats d'aquesta jornada és escoltar que la CUP va convidar diputats com a "observadors" i, fins i tot, que representants de l'AMI es van ocupar d'acompanyar-los als col·legis.

Res a veure amb el testimoni de l'alemany Hunko, que primer ha comentat que va ser convidat per Diplocat per bé que després ha precisat que "lamentablement" no podia assegurar si el correu electrònic amb aquesta invitació venia d'aquesta entitat.

A diferència de la canadenca, el testimoni desconeix qui va gestionar el seu viatge o qui el va portar - al costat del grup de 33 diputats de 17 països, encapçalat per Dimitrij Rupel, exministre d'Afers Exteriors eslovè - als centres de votació, o qui era "aquella persona que parlava alemany" que li va donar la benvinguda l'1-O.

Les divergències s'aprecien també en el pagament dels viatges. Ella ha assegurat que va sufragar tot de la seva butxaca, mentre que ell ha explicat que va pagar els seus desplaçaments i algunes dietes, però no així les dues primeres nits d'hotel perquè, com ha afirmat, "a l'hotel se'm va indicar que no havia de pagar aquests costos". Tampoc no ha dit qui ho va fer.

Sí coincideixen en les seves simpaties per la causa independentista. Perquè Massé pertany al Quebec Solidaire que té "llaços" amb la CUP i es va involucrar tant en l'1-O que va presentar una moció a l'Assemblea Nacional del Quebec per reconèixer la independència de Catalunya proclamada el 27 d'octubre de 2017, quan els acusats asseguren que només va tenir un caràcter simbòlic i polític.

I Hunko, que va participar en una marxa a Berlín per demanar la llibertat de Carles Puigdemont, va qualificar de "bufetada" als governs de Merkel i Rajoy la decisió del Tribunal de Schlewig-Holstein de no extradir-lo per rebel·lió.

Al marge dels "observadors", també han declarat dos europarlamentaris, que han elogiat la trajectòria de l'exconseller Raül Romeva en matèria de defensa de Drets Humans i en la seva aposta per "les solucions negociades per resoldre conflictes".

"Mai", ha dit la portuguesa Ana Gomes, el Parlament Europeu va limitar la possibilitat de parlar del dret d'autodeterminació perquè "seria impensable en un parlament democràtic", i quan Romeva ho feia mai no esmentava la violència com a forma d'afrontar aquesta qüestió, segons l'eslovè Ivo Vagl.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook