L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 21 anys i 9 mesos de presó l'abusador confés dels Maristes Joaquim Benítez, per la seva conducta «perversa i odiosa», però ha descartat que actués «protegit» per aquesta institució, en no tenir la «certesa» que la direcció del centre conegués les seves conductes.

En la seva sentència, notificada ahir a les parts, la secció 21 de l'Audiència de Barcelona condemna Benítez per quatre delictes d'abusos sexuals, dos d'ells de manera continuada, i li imposa una indemnització de 120.000 euros, de la qual és responsable civil subsidiària la Fundació Champagnat, propietària de les escoles dels germans maristes.

El tribunal destaca que el llavors professor d'educació física dels Maristes de Sants va cometre un fet «pervers i odiós» que va suposar la primera experiència sexual dels quatre alumnes -d'entre 12 i 14 anys-, cosa que ha incidit «de manera permanent» en la seva vida i ha condicionat el desenvolupament de la seva personalitat.

Després de la notificació de la sentència, Benítez ha seguit en llibertat -amb les mesures cautelars de personació al jutjat que ha complert fins al moment-, a l'espera de si alguna de les acusacions sol·licita una vista perquè el tribunal decideixi si acorda el seu ingrés a la presó.

Segons l'Audiència, els fets, ocorreguts entre 2006 i 2009, van ser comesos «no només amb abús de superioritat per la seva condició de docent, sinó al mateix centre, amb pluralitat de víctimes i en un període temporal ampli», cosa que posa en evidència la «perillositat» de Benítez per exercir de professor, motiu pel qual l'inhabilita també durant 13 anys i 8 mesos.

El tribunal destaca que Benítez, denunciat per una desena més d'alumnes -encara que els seus casos van prescriure-, va aprofitar la seva «ascendència» i «jerarquia» com a professor d'educació física, així com la «confiança» que els alumnes tenien dipositada en ell, per utilitzar el seu despatx, amb llitera i lavabo, per abusar-ne amb l'excusa de fer-los massatges quan tenien algun tipus de dolor.

A l'hora de xifrar la indemnització per a les víctimes, el tribunal reconeix que es veu obligat a «quantificar el que és inquantificable», ja que «si alguna cosa ha quedat clara és que els fets que van patir els denunciants van constituir una experiència vital negativa en un moment en què encara no tenien desenvolupada la seva personalitat, i que com a tal ha condicionat com són d'adults».

«Avui són els homes que són, en part, per haver patit la conducta de l'acusat. I això no té preu ni reparació possible. L'única cosa que podem fer és establir una 'compensació' econòmica», raona la sala, que fixa en 60.000 euros la suma a percebre per una de les víctimes, 40.000 per a la segona i 10.000 euros cadascun als altres dos exalumnes dels Maristes de Sants.

Segons la sentència, el dany infligit als quatre menors «res no tenen a veure amb lesions físiques o les seqüeles associades a la recuperació o hospitalització», ja que en aquest cas «s'ha condicionat el desenvolupament de la personalitat de quatre menors d'edat per la comissió d'un fet pervers i odiós».

La Fundació, responsable

L'Audiència situa la Fundació Champagnat com a responsable civil subsidiària, en virtut de l'article 120.4 del Codi penal, que preveu aquesta figura en delictes comesos per empleat o representants d'una entitat en l'acompliment de les seves funcions o serveis, i que es fonamenta en la «culpa in vigilando» (culpa en la vigilància) o «culpa in eligendo» (en l'elecció).

En aquest sentit, subratlla que la Fundació dels Maristes va cometre una «conducta imprudent» per manca «de control» sobre la conducta dolosa del seu «empleat dependent».

Al contrari, admet la sala que té «més dificultats» a l'hora d'atribuir a la fundació dels Maristes la responsabilitat civil per «infracció de reglaments», recollida en l'article 120.3 del Codi penal, per un «dèficit de proves».

El tribunal ressalta que el vicari provincial de L'Hermitatge dels Germans Maristes va testificar en el judici que el 2011 va posar una denúncia contra Benítez per abusos a un alumne, i que el cas va acabar arxivat, i que va negar haver tingut coneixement previ de fets de «semblant naturalesa».

La Fiscalia demanava per al pederasta confés 22 anys de presó i 14 d'inhabilitació pels quatre abusos a menors, mentre que la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, que han exercit l'acusació popular, sol·licitaven 35 i 25 anys de presó, respectivament.