Veneçuela viu moments decisius per al seu futur després d'un dia ple de tensió que va derivar en enfrontaments entre les forces chavistes i els seguidors del president de l'Assemblea Nacional, Juan Guaidó, a la capital veneçolana, Caracas, hores després de l'alliberament del dirigent opositor Leopoldo López, en arrest domiciliari després d'una condemna a més de 13 anys de presó. L'alliberament de López va ser impulsat per Guaidó, reconegut com a president interí del país per l'Assemblea Nacional i més de 50 països, i va tenir el suport d'alguns segments de les Forces Armades. «El moment és ara», va afirmar Guaidó en un missatge de vídeo on apareixia al costat de Leopoldo López i envoltat d'uniformats armats.
La resposta de Nicolás Maduro no es va fer esperar: «He parlat amb els comandants, que m'han manifestat la seva total lleialtat. faig una crida a la màxima mobilització popular per assegurar la victòria de la pau. Vencerem!», va escriure a Twitter. No obstant això, el president no havia comparegut en públic ni en pantalla a l'hora de tancar aquesta edició, més de 12 hores després de l'inici del desafiament.
El ministre de Comunicació veneçolà, Jorge Rodríguez, va informar d'enfrontaments amb «un reduït grup de militars traïdors que es van posicionar per promoure un cop d'Estat», mentre que el titular de Defensa, Vladimir Padrino, es va pronunciar a favor de Maduro, i va assenyalar que l'acció de l'oposició és un «intent de cop d'Estat d'una magnitud mediocre». Padrino també va responsabilitzar l'oposició de tot acte de violència que es generi.
Desenes de persones van resultar ferides després de les càrre-gues que la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB) va efectuar contra la marxa liderada per Guaidó i López pel centre de Caracas. Segons el diari veneçolà El Nacional, agents de la Guàrdia Nacional Bolivariana van atropellar amb una tanqueta un grup de manifestants. A l'altura de Chacaíto, la GNB va carregar contra els manifestants amb gasos lacrimògens i bales de goma, i va donar lloc a disturbis. Salud Chacao va informar de prop de 40 ferits a causa d'aquests disturbis. Per la seva banda, Foro Penal, una ONG veneçolana que fa seguiment de la població penitenciària, va informar que a l'hora de tancar aquesta edició hi havia onze detinguts en el marc de les protestes en suport a Guaidó a tot el país -dos a Carabobo, Táchira i Lara i cinc més a Zulia.
Guaidó i López van iniciar la jornada amb un vídeo difós per xarxes socials en què, des de la base aèria de la Carlota, als afores de Caracas, anunciaven que aquest darrer havia estat alliberat pels uniformats que vigilaven el seu arrest domiciliari. El president de l'Assemblea Nacional té el suport d'«un grup important» de militars i va animar els «pocs» que encara no han donat l'esquena a Maduro a fer-ho per posar fi a la «usurpació», crear un govern de transició i convocar eleccions anticipades. Els dos opositors es van traslladar des de l'entrada de la base aèria a la plaça Altamira, ja a Caracas. Des d'allà, a dalt del capó d'un cotxe i megàfon en mà, Guaidó, amb López, va demanar als veneçolans que prenguin el carrer fins a aconseguir una «Veneçuela lliure».
Maduro va instar a actuar amb «nervis d'acer» davant a la crida llançada pel president de l'Assemblea Nacional i va assegurar que compta amb la «lleialtat» dels principals comandants de les Forces Armades.
Per part seva, el president dels EUA, Donald Trump, va afirmar que el seu Govern «està amb el poble de Veneçuela i la seva llibertat». «Estic seguint molt de prop la situació a Veneçuela», va escriure Trump a Twitter.
La vicepresidenta del Govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, va assegurar que no hi ha cap altra sortida per a la crisi que està vivint Veneçuela que la «pacífica». «Espanya és un país amb amistat i afinitat a Veneçuela i estan totes les alertes posades per animar la pau», va afegir la vicepresidenta.
Militars
Un grup de 25 militars veneçolans va demanar asil a l'ambaixada del Brasil a Caracas, en el marc de l'escalada de tensió a Veneçuela, segons va informar el portaveu del Govern brasiler, Otávio Rego Fangs.
Ho va avançar la periodista brasilera Miriam Leitao, si bé Rego Barros ho va confirmar posteriorment, segons va relatar el portal de notícies Globo1.
El portaveu governamental va indicar, a més, al diari brasiler Folha que el Govern de Jair Bolsonaro ha decidit atorgar l'asil a aquests 25 militars que, segons sembla, no serien d'alt rang.
