El fundador de Wikileaks, Julian Assange, va ser condemnat ahir a 50 setmanes de presó per un tribunal britànic per haver infringit les condicions de la seva llibertat condicional el 2012, segons va informar la BBC.

L'australià va ser detingut el passat 11 d'abril a l'Ambaixada equatoriana a Londres després que Quito li retirés l'asil que li va concedir el juny de 2012. Assange s'havia refugiat a la delegació diplomàtica per evitar la seva extradició a Suècia en relació amb un cas d'abús sexual que ell negava.

Durant la vista celebrada al Tribunal de la Corona de Southwark, Assange va llegir una carta en què va assegurar que es va trobar «enfrontant-se a circumstàncies difícils» i en què va demanar disculpes als que «consideren que no els he respectat». «Vaig fer el que vaig pensar que era millor o potser l'única cosa que podria haver fet amb l'esperança de poder assolir un acord legal entre els governs de l'Equador i Suècia que em protegís dels meus pitjors temors. Lamento el camí que vaig decidir prendre», va sostenir l'australià, sobre el qual pesa una ordre d'extradició dels Estats Units on hi ha en contra seu càrrecs per conspiració en relació amb la publicació per part de Wikileaks del material classificat filtrat per Chelsea Manning.

Pena màxima

Per la seva part, la jutgessa no es va mostrar commoguda i va anunciar la seva intenció de condemnar Assange en el grau màxim de pena pel delicte comès. «Vostè va abusar de la seva posició privilegiada per burlar-se de la llei, i va exhibir internacionalment el seu menyspreu per la llei d'aquest país», li va dir.

Avui s'enfrontarà a un nou judici per decidir la seva possible extradició als Estats Units.