«La Guàrdia Civil hauria pogut entrar a l'escola La Roureda per la porta del darrere, on no hi havia ningú, en lloc de fer-ho per l'accés on hi havia ciutadans concentrats», declarava ahir l'exalcaldessa de Sant Esteve Sesrovires Carme Rallo. Amb la seva declaració al Suprem, l'exmandatària del municipi es va afegir a les declaracions de la resta de votants de l'1-O i va assenyalar que la violència la va exercir la Guàrdia Civil, i que en cap moment cap dels acusats en el judici va donar instruccions sobre com executar el referèndum.

De fet, Rallo va assegurar que els agents van acabar sortint per aquella porta de darrere del col·legi. L'exalcaldessa (que va deixar el càr-rec per un pacte amb el PSC al poble) va assegurar que ella «només» va veure que «els policies eren els únics que donaven cops», i va negar haver vist que cap dels concentrats amenacés ningú. També va explicar que els antiavalots van «destrossar força coses» dins de l'escola, i també en un edifici del recinte on «no hi havia cap indici que hi hagués activitat a dins». De fet, va afegir que va avisar la Policia Local per tal que aixequés acta de les «destrosses». Dies més tard, el consistori ho va anar a denunciar als Mossos d'Esquadra.

Altres votants d'aquell municipi, que també van declarar ahir, van assegurar que van anar a votar aquell dia per una «decisió personal» i sense rebre cap instrucció per part de ningú. Un d'ells, Emili Gaya, va assegurar que va anar al col·legi a les 5.30 de la matinada, però que no el va convocar «ningú». «Hi vaig anar perquè vaig voler», va dir, «per inquietud, per ganes i il·lusió de ser allà».

Un altre testimoni, Jordi Rubinart, que va estar al col·legi La Roureda de Sant Esteve Sesrovires, va assegurar que «mai» ha parlat ni ha «rebut instruccions» de cap dels acusats al judici de l'1-O. «Només els conec perquè surten als mitjans, ningú em va induir a fer res, ni aquestes persones ni ningú que estigués aquell dia a l'escola, va ser una decisió personal», va dir.

«Van arribar i ens van començar a pegar», va assegurar, i va dir que no va sentir «cap advertiment», però que si l'haguessin fet «no hauria donat temps a la gent a fer res». Va xifrar entre 30 i 40 les persones que hi havia assegudes a terra, a qui van «pegar indiscriminadament», i va afegir: «A la gent més gran, a la gent més jove, tothom que es trobava en la seva trajectòria». Tots els testimonis de Sant Esteve van mostrar la perplexitat per la violència.