02 de maig de 2019
02.05.2019
Regió7

La segona derrota interposada d'Aznar

El gir cap a la dreta del PP de Casado no només no ha seduït davant la competència de Vox i Cs, sinó que deixa tot el centre al PSOE

02.05.2019 | 00:14
La segona derrota interposada d'Aznar

Per segona vegada en la vida política, José María Aznar ha tornat a perdre unes eleccions en què no participava. Tant el cop de dit del 2004 (amb la controvertida gestió de l'11-M) com l' aznarització del partit amb Pablo Casado davant de la versió més moderada del rajoyisme que representava Soraya Sáenz de Santamaría, s'han trobat amb la desconfiança del votant de centre. El 2004, el PP es va entregar a la vella guàrdia que encarnaven Ángel Acebes, Eduardo Zaplana o Jaime Mayor Oreja. Van passar vuit anys a l'oposició fins que la crisi va fer fora els socialistes.

Avui, després d'haver sobreviscut a la dura recessió en el poder, el partit ha patit una davallada històrica, de nou enmig d'una deriva centrífuga. S'enfonsa fins al 16,69% dels vots, el pitjor resultat de la seva trajectòria perdent la meitat de suports. En la seva fugida cap a la dreta al ritme que marcaven Ciutadans i, sobretot, Vox, va deixar lliure tot el centre polític per a Pedro Sánchez.

Els números ofereixen una lectura aclaparadora. Si el 2016 PP i Ciutadans van sumar 11,1 milions de vots, el 28-A aquestes dues forces més Vox s'han repartit exactament el mateix nombre de paperetes. El bloc conservador tot just guanya un 0,3%, malgrat que la participació s'ha disparat gairebé deu punts. Tota la mobilització extra va ser per a l'esquerra i els nacionalistes, un mecanisme de reacció.

Millor l'original que la còpia


La diferència entre aquestes dues cites separades per tres anys és que llavors Vox era residual, i el PP era el més votat. Diumenge, Rivera va fregar el sorpasso; i Vox es va menjar 2.670.000 vots de la bossa del PP. L'estratègia de seguir la deriva extremista en qüestions com Catalunya o el feminisme ha fracassat: «El gir ideològic de la nova direcció del PP que beu de l'última legislatura d'Aznar no té el suport electoral necessari per guanyar unes eleccions. La població electoral situada a l'extrema dreta és una minoria a Espanya. Si aquest relatiu petit pastís en comparació al centre ideològic s'ha de compartir amb diferents forces polítiques, s'ha de trossejar», apunta Rosa Roig, professora de Polítiques de la UV. L'experta apunta una altra clau: «No hem d'oblidar que el ciutadà pot ser un actor racional. Si vol optar per un programa electoral d'extrema dreta, anirà a l'original, és a dir a Vox».

Per a Guillermo López, professor de Periodisme de la UV i analista polític, el PP pateix el mateix mal des de fa anys. «Si es modera, pot guanyar eleccions, si es radicalitza, el castiguen, però no deixant de votar els seus sinó votant gent que no votava perquè no guanyi la dreta», apunta recordant les eleccions de 2004 o de 2008.

Paradoxalment, les bases del PP havien apostat majoritàriament per la moderació quan van donar la victòria a Sáenz de Santamaría a la primera volta de les primàries de juliol passat. Però un pacte de les elits va enviar Soraya a casa.

Des de llavors, i sobretot després de la sorpresa de Vox a les andaluses, Casado va semblar oblidar-se del centre. Es va lliurar a la idea del tripartit andalús, amb el que d'alguna manera va incentivar la fugida de vots al seu «soci» Abascal. En aquestes eleccions no es tractava de guanyar sinó de sumar. Si hagués posat un cordó sanitari a Vox, com han fet els conservadors europeus, el votant del PP hauria assumit que el seu vot es perdria en altres forces i no serviria per fer fora el PSOE, reflexiona López. En aquesta dinàmica, el PP només ha mirat cap a la seva dreta. Un gest il·lustra tot el to de la campanya. Santiago Abascal va riure de la «derechita covarde» del PP; Aznar va entrar com un toro: «A mi ningú em parla d'una 'derechita covarde' perquè no m'aguanten la mirada». Tan preocupat va estar Casado per acontentar els que marxaven a Vox i Cs, que el centre es va girar cap al PSOE.

Brutal sagnia


A la nit electoral, la paraula «refundació» sobrevolava com a possible solució per a un partit que en menys de dos anys s'ha deixat pel camí més de la meitat dels seus escons i vots i que ha estat una trituradora de dirigents. Pocs en queden en actiu i amb força per agafar portar un vaixell que s'enfonsa.

«Ho tenen malament per recomposar-se», apunta López. «Les municipals li vénen bé, però les europees són ideals per al vot de càstig. Si Ciutadans els guanyen a València o també a Madrid, els poden eliminar i aparèixer com el nou PP», conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit