Vuit de cada deu persones sense sostre que són ateses amb el model housing first -primer l'habitatge, en anglès-, que prioritza proporcionar un pis a les persones sense sostre amb malalties mentals o addiccions per millorar la seva salut, aconsegueixen deixar el carrer. Així ho va explicar la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalu-nya (UOC) i experta en housing first a l'Hospital de Sant Joan de Déu, Laura Guijarro.
El housing first és una metodologia de treball social desenvolupada a començament dels anys 90 a Nova York pel psicòleg Sam Tsemberis, que s'ha estès per molts països d'Europa i el Canadà. Aquesta estratègia ja és un fenomen europeu, i els resultats han estat visibles de tal manera que «s'ha convertit en la tècnica social finlandesa perquè no hi hagi persones que visquin al car-rer», va subratllar Guijarro.
50 pisos en marxa
A Barcelona s'aplica des de fa cinc anys a través d'un projecte pilot de l'Ajuntament, en el qual dues entitats, Sant Joan de Déu-Serveis Socials i la UTE Suara-Sant Pere Claver, gestionen un total de 50 pisos, repartits per diferents finques i barris de la ciutat.
Aquesta metodologia es dirigeix sobretot a persones amb malalties i problemes de salut mental, amb addiccions, amb una salut física delicada, amb discapacitats o que viuen al carrer des de fa molt temps. El model housing first neix «per afrontar les situacions més cròniques», va aclarir Guijarro, ja que «les persones sense sostre no tenen un espai físic on reconstruir la seva vida, les relacions socials i l'autonomia».
