La Generalitat de Catalunya, a través del departament de Cultura, s'ha personat en el judici civil per decidir la propietat de les 111 obres d'art de la Franja que són al Museu de Lleida, que se celebrarà els dies 16 i 17 de maig al jutjat número 1 de Barbastre.

El bisbat de Barbastre-Montsó va demandar el de Lleida per reclamar el retorn a l'Aragó de les obres, que estan protegides per la Llei del patrimoni català. Està previst que la vista s'allargui dos dies ja que se citaran una vintena de persones entre testimonis i pèrits. El jutge ha acceptat la majoria de les proves documentals sol·licitades així com la declaració al judici del bisbe de Lleida, Salvador Giménez-Valls, el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez Pueyo, i també l'anterior bisbe de Barbastre, Alfonso Milián, entre d'altres.

Segons van explicar ahir des de Cultura, la decisió de la Generalitat de personar-se en el judici respon a l'obligació de preservar les seves competències en matèria de patrimoni cultural, que inclouen la protecció d'aquestes peces i la integritat de la col·lecció, atès que els béns afectats estan dipositats al Museu de Lleida.

De fet, van recordar, la Generalitat ja ha estat present en les actuacions prèvies del procés, perquè forma part del Consorci del Museu, conjuntament amb l'Ajuntament, la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià, però en el moment que comença el judici, el departament de Cultura ha fet un pas més i ha demanat que se la consideri part demandada, juntament amb el bisbat de Lleida.

El jutge ha acceptat la petició del bisbat de Barbastre-Montsó que va demanar a la vista prèvia que el bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, declari en el judici per decidir la propietat de les 111 obres d'art de la Franja que es troben al Museu de Lleida. Segons fonts del bisbat de Barbastre, la part catalana hauria demanat també la declaració al judici del bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez Pueyo, i el jutge ho hauria concedit.

Barbastre també aportarà com a testimoni l'anterior bisbe, Alfonso Milián, que hauria signat un acord amb Piris en què reconeixeria que les parròquies aragoneses eren les propietàries de les 111 peces.