El president de la Generalitat, Quim Torra, anirà a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a declarar com a investigat per mantenir els llaços grocs en campanya electoral, sense fer ús de la seva prerrogativa de sol·licitar al jutge que l'interrogui al seu despatx.

Segons van informar ahir fonts pròximes al president català, Tor-ra es desplaçarà el proper 15 de maig, en plena campanya de les eleccions europees i municipals, al Palau de Justícia per prestar declaració, en una compareixença que previsiblement suscitarà concentracions de suport a les portes del TSJC.

D'aquesta manera, el president de la Generalitat seguirà els passos del seu predecessor Artur Mas, que l'octubre del 2015 va anar a declarar a la seu del TSJC com a imputat per la consulta del 9-N, a peu i acompanyat per uns 6.000 manifestants i 400 alcaldes sobiranistes amb les vares alçades, una imatge que va ser censurada per l'alt tribunal català perquè va considerar-la «un atac a la independència judicial».

Mas va evitar fer ús de la prerrogativa que permet als presidents de la Generalitat sol·licitar al jutge instructor que li prengui declaració al seu despatx oficial, a diferència del cas contra els «indignats» del setge al Parlament, en què l'expresident català va ser interrogat per videoconferència en el judici i prèviament, en la fase d'instrucció, va contestar per escrit les preguntes del magistrat.

La data assenyalada per a la declaració de Quim Torra l'ha triada l'Oficina de Presidència entre diversos dies dels mesos de maig i de juny que li va proposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que els últims anys havia estat reticent a fixar declaracions de casos amb significació política en època de campanya electoral.

En la seva providència, que el president català ja ha signat, el TSJC insta Torra a anar a declarar assistit per un dels dos lletrats que ha designat per a la seva defensa, o per tots dos. A la declaració està previst que hi assisteixin, a més, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, que va signar la querella contra Torra, i un lletrat de Vox, formació que exerceix l'acusació popular en el cas.

La querella acusa Torra de desatendre «reiteradament» les ordres de la Junta quan va mantenir simbologia «partidista» en edificis públics, cosa que segons la seva opinió revesteix «especial gravetat quant incideix directament en el dret de participació política de la totalitat de la ciutadania». La Fiscalia afegeix en la seva querella que el president català va desatendre «conscientment i deliberadament» el requeriment emès per la Junta Electoral.