08 de maig de 2019
08.05.2019
Regió7

Cs recorre al TC la resolució que permet que Puigdemont, Comín i Ponsatí es presentin a les europees

El partit taronja considera inadmissible que un «fugat de la justícia i que treballa contra Espanya tingui privilegis i representi» l'Estat a Europa

08.05.2019 | 18:35
Albert Rivera i Inés Arrimadas, parlant a Madrid aquesta setmana

Ciutadans ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la resolució dels tribunals del contenciós-administratiu que permet que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dels exconsellers Antoni Comín i Clara Ponsatí es presentin a les eleccions europees, segons ha anunciat aquest dimecres a la tarda el partit taronja. Els tribunals ordinaris van avalar que els líders independentistes a l'estranger siguin candidats de Lliures per Europa (Junts), en línia amb el criteri expressat pel Tribunal Suprem i la línia argumental de la Fiscalia -que donaven la raó a la defensa-, i van deixar sense efecte la decisió d'excloure'ls de la Junta Electoral Central (JEC). En un comunicat, el partit taronja ha considerat "inadmissible" i una "vergonya que un "fugat de la justícia i que treballa contra Espanya tingui privilegis i representi" l'Estat a Europa. El PP també va anunciar dilluns que presentaria un recurs al TC per la decisió de la justícia ordinària.

La JEC havia donat la raó a PP i Cs que van presentar recursos per demanar excloure'ls. Els escrits al·legaven que Puigdemont, Comín i Ponsatí no eren elegibles perquè no estan inscrits al cens de residents absents i segueixen inscrits al cens de l'Estat tot i no residir-hi la qual cosa consideren una "irregularitat" que els converteix en "inelegibles". En el cas dels populars, també adduïen que la situació de "rebel·lia processal penal" dels tres candidats els inhabilita per ser candidats.

Al recurs al TC, Cs demana que es deixi sense efecte la resolució de la justícia ordinària i torni a donar-se validesa a la de la JEC. El partit taronja al·lega que s'està vulnerant el dret a la igualtat perquè la resolució reconeix que els tres candidats no s'han inscrit al cens de residents absents i, tot i això, no els considera inelegibles. "S'ha produït una excepció concreta al compliment de la regulació orgànica aplicable a tots els altres candidats", denuncia.

La resolució dels jutjats de Madrid recordava -com la Fiscalia- que tots tres consten al cens electoral i per tant en el sistema actual són també elegibles. "Està clar que mentre no s'adoptin els acords pels òrgans competents per donar de baixa del padró d'habitants [els tres candidats] ha de mantenir-se la inscripció no només perquè tot ciutadà té dret a ser escoltat en qualsevol procediment que s'afecti, sinó perquè el document oficial acredita l'alta a un municipi".

"No existeix cap raó que justifiqui la decisió i la conseqüència assolida", diu el text de Cs, que cita jurisprudència del TC que vincula el dret de sufragi amb la inscripció censal i el "caràcter rellevant i determinant" del tràmit i recorda que només poden ser elegibles aquelles persones que també són electores. Cs argumenta que la situació censal dels tres candidats és "irregular" perquè no haurien de constar al cens de residents a l'Estat sinó al d'absents i apunta que la mateixa sentència dels jutjats de Madrid ho reconeix.

"No hi ha dubte que l'anòmala inscripció censal és una irregularitat en els termes del article 47 de la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General)", afirma Cs al recurs. Una irregularitat que, segons el partit taronja, valida la JEC per excloure les candidatures.

La sentència que ara recorre Cs també recull el criteri del Suprem que només es poden excloure les persones que incompleixin les premisses establertes a la Llei Orgànica del Règim Electoral General i entre aquestes no hi figura el fet de trobar-se en rebel·lia. A més, recollien també a jurisprudència del propi Suprem que estableix que cal fer una interpretació de l'ordenament jurídic "en el sentit més favorable a l'exercici dels drets fonamentals d'especial rellevància al procés electoral".

Cs també sosté que la sentència que avala les candidatures vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva i assegura que els tribunals ordinaris no han entrat en el fons de la qüestió plantejada pels recursos a la JEC i considera que inaplica una regulació que conté la llei electoral en relació al requisit de la inscripció censal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit