Equilibrista, partidari del diàleg per desactivar el conflicte català, defensor a contracorrent dels grisos de la tercera via en temps de blanc o negre i 'baró' lleial a Pedro Sánchez, Miquel Iceta ha tirat de carisma i astúcia per mantenir flotant el PSC en una última dècada complicada.

Després d'exercir durant anys de 'fontaner del partit' a l'ombra dels dos presidents de la Generalitat socialistes, Pasqual Maragall i José Montilla, Iceta va assumir les regnes del PSC al juliol del 2014, quan va ser elegit primer secretari.

Eren moments endimoniats per als socialistes catalans, en plena travessia del desert de l'oposició després del retorn de CiU a la Generalitat i en vigílies de l'acceleració sobiranista que va suposar la consulta del 9N impulsada pel Govern d'Artur Mas.

El PSC va patir en carn pròpia la sacsejada del tauler polític provocada pel procés: pèrdua progressiva de suports electorals - a la dreta i a l'esquerra, cap al sobiranisme o cap a opcions més vehements en defensa de la unitat d'Espanya - i escissions liderades per dirigents històrics, sobretot de l'ala més catalanista.

Quan alguns auguraven un PSC enfonsat i residual, embussat entre les proclames dels partidaris del dret a decidir i els que receptaven mà dura davant l'independentisme, Iceta va aconseguir mantenir viu el partit a les eleccions catalanes del 2015, convocades per Mas com un plebiscit sobre la independència.

Va ser en l'arrencada d'aquella campanya quan el seu ball desinhibit al ritme del "Don't stop me now" de Queen, al costat d'un Pedro Sánchez atònit, es va convertir en fenomen viral.

Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 1960) va començar a interessar-se per la política mentre cursava COU i acudia als seus primers actes de forces de l'esquerra.

Es va sumar a les joventuts socialistes el 1978, va ser regidor a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), va formar part de la 'cuina' de la Moncloa en els primers governs de Felipe González, va ascendir com a número dos del partit al costat de Montilla, va ser ponent del PSC en la redacció del nou Estatut i ha estat un dels ideòlegs de la proposta federal del PSOE, recollida en la Declaració de Granada.

Entre 1996 i 1999, va ser diputat al Congrés i des d'aleshores ho ha estat al Parlament, on ara presideix el grup de PSC-Units.

El 2014, en plenes turbulències i després de l'adéu de Pere Navarro com a primer secretari del PSC, Iceta va fer un pas al front, per intentar pacificar el partit i frenar la seva caiguda electoral.

Es va mantenir fidel a Pedro Sánchez fins a la seva abrupta dimissió el 2016, el que sumat al "no" del PSC a la investidura de Mariano Rajoy va provocar una crisi amb el PSOE que va estar a punt de traduir-se en divorci.

Mesos després, el retorn de Sánchez com a líder del PSOE va permetre Iceta erigir-se en un dels 'barons' més influents i en un contrapès territorial a l'andalusa Susana Díaz, després d'aconseguir a més que el PSOE assumís la defensa de la plurinacionalitat.

Iceta va ser un dels mediadors que va tractar, sense èxit, que Carles Puigdemont frenés la declaració unilateral d'independència l'octubre del 2017 i convoqués eleccions.

Just després, es va guanyar les ires de l'independentisme en avalar, com el PSOE, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya, cosa que ha dificultat des d'aleshores la seva interlocució amb JxCat i ERC.

A les files socialistes valoren la seva soltesa davant els mitjans, encara que en més d'una ocasió s'ha convertit en una arma de doble tall, en desencadenar polèmiques per les quals el PSOE ha acabat sent blanc dels atacs de PP i Cs, com quan es va mostrar partidari dels indults als líders independentistes presos o quan va afirmar que si el 65 per cent dels catalans estiguessin a favor de la independència la democràcia hauria de buscar una solució.

Addicte a la Coca-Cola Zero - abans preferia la Light - i amant dels gats, el 1999 va ser un dels primers polítics espanyols a declarar la seva homosexualitat, quan Jordi Petit, pioner activista LGTBI, li va demanar que com a polític conegut fes aquest pas endavant.

A partir de demà dijous, si el Parlament el designa senador, Iceta haurà de fe un altre pas endavant: mudar-se a Madrid per convertir-se en president del Senat, amb el repte d'ajudar a canalitzar una solució política al conflicte territorial.