Ja no hi ha cap dubte sobre el greu problema que suposa l'escalfament climàtic que es registra al nostre planeta. Som davant un dels reptes més importants per a la humanitat en les properes dècades, que marcarà -així ha de ser- l'agenda política dels estats, especialment en els països desenvolupats. Són aquests països els que han de fer més esforços per reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle i adaptar les seves economies i els seus territoris als efectes previstos d'aquest escalfament.
El canvi climàtic és un risc silenciós però constant, tot i que comença a manifestar la seva cara menys amable en forma d'episodis atmosfèrics extrems més freqüents i alteracions en els elements climàtics principals -temperatures i precipitacions. Han passat gairebé trenta anys des de l'aparició del primer informe de canvi climàtic de l'IPCC. En aquest període ha millorat enormement la investigació científica d'aquest procés atmosfèric i modelització del futur climàtic del nostre planeta. Disposem del registre diari de dades de les últimes tres dècades, que ens estan permetent conèixer amb detall el comportament recent de les temperatures i les precipitacions.
Els últims informes de l'IPCC a escala mundial o, a Espanya, d'Aemet i de diversos grups de recerca en universitats i centres oficials no presenten cap dubte. La pujada de temperatures és incontestable; la pèrdua de confort tèrmic nocturn, la prolongació dels trets d'estiu, la intensificació de les pluges i la pèrdua de la seva regularitat estacional, i el cridaner escalfament de l'aigua del mar Mediterrani a les costes espanyoles són efectes directes de l'escalfament global al nostre país.
Davant d'això no hi ha cap més camí: o comencem a dissenyar a Espanya polítiques serioses i continuades d'adaptació al futur climàtic, o la nostra economia i el nostre territori començaran a patir els impactes d'aquest escalfament en els propers anys. No hi ha temps per perdre.
