Les defenses del judici del procés van centrar ahir els seus esforços per combatre l'acusació de malversació de nou acusats amb els testimonis d'alts càrrecs de la Generalitat, que van negar l'existència de contractes públics per a l'1-O, que, segons el seu parer, no va causar «cap perjudici» als comptes catalans.

Són l'exdirector del gabinet jurídic de la Generalitat i la directora general de Contractació, Francesc Esteve i Mercè Corretja, respectivament, que van donar la mateixa versió d'alguns acusats sobre l'absència de partides públiques per a l'organització del referèndum.

«No hi ha cap contracte formal específic per a activitats de l'1-O, ni afectació pressupostària, ni reserva de crèdit, ni factura pendent», va assegurar Esteve, investigat per un jutjat de Barcelona, que va anar desgranant un per un els contractes en els quals la Fiscalia veu indicis de malversació.

Ni en la campanya Civisme, que va quedar deserta perquè les adjudicatàries van renunciar-hi, ni en el registre de catalans a l'exterior, que es va desvincular completament de l'1-O, ni en els anuncis de les vies del tren difosos per mitjans públics catalans, ni en els encàrrecs a l'empresa postal Unipost, la Generalitat va destinar un sol euro públic al referèndum, segons Esteve.

Com va fer Jordi Turull, exconseller de Presidència, del qual depenia Esteve, el testimoni va posar èmfasi en què els anuncis de les vies tenien caràcter «gratuït» perquè formaven part d'un acord marc, malgrat que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encara reclama dues factures d'un import total de 112.747 i 223.396 euros.

Tot i això, després d'un estudi jurídic, la Generalitat va declarar nul·les les factures perquè es van enviar per correu electrònic sense usar la plataforma pertinent, encara que no va esmentar si es va donar l'oportunitat a la Corporació d'enviar-les segons la forma establerta.

La Generalitat també tenia un contracte marc amb Unipost i, segons Esteve, no existeix cap factura o reserva de crèdit relacionada amb l'esmentada empresa postal ni amb cartelleria, sobres o paperetes de l'1-O.

Per a Esteve, les «factures proforma» emeses per Unipost van ser «considerades per la Generalitat pressupostos» i «no és un encàrrec formal», tot i que segons la Guàrdia Civil sí que va haver-hi diverses notes d'entrega amb el segell de la Generalitat que per als investigadors són una comanda oficial.

En un to menys polític i més tècnic, Mercè Corretja també va negar l'existència de contractes públics per a l'1-O i va restar validesa a l'intent d'Unipost de cobrar una factura al departament de Treball perquè es va servir d'una nota d'entrega que «formalment no complia els requisits necessaris». L'empresa postal va generar una seqüència de factures que van quedar en suspens en quatre conselleries més.

Per la seva part, el tinent d'alcalde en funcions de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Asens va defensar des del Tribunal Suprem l'1-O com un «exercici legítim, no només per raons morals i polítiques, també jurídiques», davant del que va qualificar d'«abús de dret» i del «trencament del pacte territorial». En la seva declaració al Tribunal Suprem, va dir que per això van cridar a participar en aquella jornada fent «desobediència civil». També va defensar el posicionament del consistori: «El nostre compromís, a diferència del que han dit alguns, ha estat un dels més clars dels ajuntaments de Catalunya, tot i no formar part de l'AMI», va assegurar.

Asens va explicar que a l'escola Ramon Llull hi va haver una actuació «immoral» amb «càrregues indiscriminades». El president del tribunal, Manuel Marchena, va tallar diverses preguntes de la defensa de Jordi Cuixart perquè considerava que portaven a respostes amb valoracions polítiques.

Tot i admetre que tenia coneixement que el referèndum estava suspès pel Tribunal Constitucional i de l'ordre del TSJC als cossos policials per impedir-lo, Asens va defensar l'1-O com una «mobilització» emparada pel «dret de reunió i manifestació».