13 de maig de 2019
13.05.2019

Els set testimonis bagencs denuncien al Suprem la violència de la policia l'1-O

Pel tribunal han desfilat avui quatre advocats, l'alcalde de Callús, una dona ferida i Jordi Pesarrodona, que han coincidit a titllar d'injustificats els cops propinats pels agents

14.05.2019 | 15:09

La comarca del Bages s'ha convertit en la protagonista aquest dimarts al matí en el judici del procés amb set testimonis de la Catalunya Central que van denunciar, al Tribunal Suprem, la violència de la Guàrdia Civil l'1-O. Tots estaven citats pels lletrats que porten la defensa de Jordi Cuixart, Marina Roig i Benet Salellas, i a part de votants que van patir lesions també hi havia professionals del Dret del Col·legi d'Advocats de Manresa que van assistir a punts de votació del Bages el dia del referèndum per oferir assessorament jurídic als votants. Entre els testimonis, hi havia el reconegut pallasso i regidor de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, i l'alcalde de Callús, Joan Badia, que han explicat com agents de la Guàrdia Civil els van agredir.

El jutge Manuel Marchena ha començat la sessió amb una actitud dura contra els primers testimonis, que oferien una valoració dels fets que van presenciar i donaven dades que, segons el magistrat, no aportaven "res rellevant al cas". Tot i que s'ha mostrat més calmat quan han declarat els bagencs, amb el primer citat de la comarca, l'advocat Lluís Matamala, també ha tingut al principi una conversa pujada de to quan Matamala ha dit "prometo" en català i després ha demanat fer la seva declaració també en català. Marchena va ser taxatiu: "Vostè contestarà en castellà, i si no és així ja es pot aixecar i marxar, assumint les conseqüències legals que comporta".

La següent enganxada ha tardat uns segons a arribar. L'advocada Marina Roig ha iniciat l'interrogatori i Matamala ha tret unes anotacions. "Si introdueix un element de debat nou serà expulsat. Si té algunes notes, posi-les a la taula del costat i ara respongui les preguntes de la senyora Roig", ha dit Marchena amb to irat.

Matamala ha assegurat que a l'escola Joncadella hi van arribar 10 furgonetes de la Guàrdia Civil i que no hi va haver insults ni cops per part dels concentrats. "Hi havia més de 400 persones. Quan els agents en van treure a 3 o 4 màxim de la porta, van desistir i van marxar", ha relatat. Abans, però, van lesionar tres persones: "Sí, com a mínim vaig veure tres ferits, un d'ells és Jordi Pessarrodona, que el van picar als testicles fort, un altre senyor que va estar temps de baixa i un altre que, defensant la porta, gairebé va perdre el dit".

Tot seguit han declarat la resta de lletrats del Col·legi d'Advocats de Manresa que van oferir assessorament legal a votants l'1-O. Tots ells han explicat que la Guàrdia Civil va actuar violentament sense justificació a Fonollosa, Callús i Sant Joan de Vilatorrada. La defensa ha valorat, posteriorment, l'oportació d'aquests testimonis perquè, segons l'advocada Marina Roig i en declaracions a Regió7, ha dit que "han explicat la seva tasca assessorant i no són persones directament afectades per l'actuació de la Guàrdia Civil", fet que ha reforçat les tesis de les defenses.

«'Famosito', vingui aquí»


Jordi Pesarrodona s'ha mostrat aquest dimarts al Tribunal Suprem convençut que la Guàrdia Civil va acudir a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada durant l'1-O perquè ell hi era i perquè els agents el recordaven de la fotografia amb el nas vermell que es va fer el 20-S davant la conselleria de Governació. El pallasso i regidor d' ERC també ha relatat com va rebre quatre cops de porra a la zona testicular.

A preguntes de Marina Roig, el bagenc ha començat a relatar que quan va veure les imatges de l'actuació policial de primera hora a Sant Julià de Ramis, on havia de votar Carles Puigdemont, ell ja es va imaginar que la policia "també vindria al meu poble". Pocs minuts després, 10 furgonetes arribaven a les portes de l'escola Joncadella.

"Hi havia unes 400 persones i recordo que jo era a segona fila", ha explicat, i ha afegit que "em vaig adonar ràpid que m'havien reconegut perquè el responsable em va dir: vostè, 'famosito', vingui cap aquí; i em vaig situar a primera fila".

El regidor de Cultura de Sant Joan ha afirmat que va tenir una conversa "molt sincera" i "amable" amb l'oficial al càrrec. "Venien a impedir un referèndum il·legal", afirma que li van dir. Ell, va respondre que "era un referèndum que havia convocat el Govern català" i que volíem votar. L'oficial va marxar, però minuts després van tornar un grup d'agents "sense defenses; em pensava que venien a dialogar", ha comentat Pesarrodona. Però, en canvi, van actuar.

"Em van empènyer per l'espatlla i em van tirar enrere. No vaig tenir temps de reaccionar", ha recordat el bagenc, per afegir que "em van arrestar a primera fila i em van començar a colpejar amb la porra a la zona testicular. Quatre cops. El primer em va fer un dolor increïble; els altres tres va ser menor perquè vaig anar caient". Va denunciar l'agressió perquè considera que va ser "un atac innecessari".

L'alcalde de Callús també ha declarat com a testimoni per narrar com la Guàrdia Civil va usar, sense justificia, la força contra els ciutadans. Estava a l'escola Jovenut l'1 d'octubre. «Els vaig demanar una autorització per entrar a l'escola, la seva resposta va ser 'ataquem per la dreta' i em van tirar al terra», ha explicat un Badia que en tot moment ha defensat l'actitud pacífica dels seus veïns.

El batlle ha relatat com va intentar, sense èxit, parlar amb el responsable de l'operatiu policial: «Vaig ser a l'escola parlant amb la gent i abans de les 10 em van dir que venia la Guàrdia Civil. Com a alcalde vaig anar a trobar-los. Hi havia una persona que anava a davant i em vaig dirigir a ell. Li vaig dir que on anaven, li vaig demanar l'autorització i em va dir que ell només tenia instruccions orals de la jutge. Vaig creure que amb això no era suficient i mentre estàvem parlant, va donar mitja volta, es va dirigir al guàrdia que anava amb defensa i li va dir, ataquem per la dreta i obrim passadís».

Seguidament, es va produir la coneguda imatge de l'agressió a Badia, que va caure al terra davant la indignació dels veïns: «Al veure aquesta actitud, em vaig posar al davant i em van tirar al terra. Algunes persones em van ajudar a aixecar i ja vaig veure com carregaven contra els meus veïns. I dic carregant, perquè estaven usant la força per aclarir una zona, que és la definició d'una càrrega policial. Hi van estar un quart d'hora o vint minuts fins que van entrar, es van endur el material electoral i van marxar del poble». Joan Badia ha defensat en tot moment que els veïns de Callús tenien una actitud pacífica.

Així han estat les declaracions dels testimonis bagencs al Suprem 



14.20 h

 



El tribunal que jutja l'1-O al Tribunal Suprem ha criticat durament l'estratègia de defensa del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, amb els testimonis que aquest dimarts ha portat a declarar. Entre ells, Lluís Matamala, que s'ha discutit amb el tribunal perquè volia declarar en català. Fonts del tribunal diuen que els magistrats estan molestos per l'estratègia de defensa de Cuixart i ha dit que el comportament de "testimonis i advocats és intolerable i una provocació" . "El seu comportament frega els límits del codi deontològic de l'advocacia", reconeixen aquestes fonts. Una valoració que, segons sostenen, és unànime entre els set magistrats.

14.00 h

 



Finalitza la sessió matinal al Tribunal Suprem. Marchena suspèn la sessió fins a les 16.00 h.

13.50 h

 



Acaba la declaració dels diferents testimonis bagencs aquest dimarts al Tribunal Suprem. La sessió del judici, segueix amb més votants de l'1-O a diferents llocs de Catalunya. 

13.40 h

 



Un cop finalitzada la declaració de Joan Badia, ha entrat a la sala Magdalena Clarena, que l'1-O era a Fonollosa. En una declaració molt breu, Clarena ha explicat que un policia la va llençar al terra i que es va trencar el canell.



13.30 h

 



A preguntes de l'advocada Marina Roig, el batlle de Callús Joan Badia ha relatat els fets que van tenir lloc a escola Joventut el dia 1 d'Octubre. «Vaig ser a l'escola parlant amb la gent i abans de les 10 em van dir que venia la Guàrdia Civil. Com a alcalde vaig anar a trobar-los. Hi havia una persona que anava a davant i em vaig dirigir a ell. Li vaig dir que on anaven, li vaig demanar l'autorització i em va dir que ell només tenia instruccions orals de la jutge. Vaig creure que amb això no era suficient i mentre estàvem parlant, va donar mitja volta, es va dirigir al guàrdia que anava amb defensa i li va dir, ataquem per la dreta i obrim passadís».

Seguidament, es va produir la coneguda imatge de l'agressió a Badia, que va caure al terra davant la indignació dels veïns: « Al veure aquesta actitud em vaig posar al davant i em van tirar a terra. Algunes persones em van ajudar a aixecar i ja vaig veure com carregaven contra els meus veïns. I dic carregant, perquè estaven usant la força per aclarir una zona, que és la definició d'una càrrega policial. Hi van estar un quart d'hora o vint minuts fins que van entrar, es van endur el material electoral i van marxar del poble».



Joan Badia ha defensat en tot moment que els veïns de Callús tenien una actitud pacífica: «Els veïns estaven tots assentats al terra, fent càntics com "som gent de pau" o "som gent pacifica i no terroristes". Al poble som gent pacifica, jo no vaig veure que agredissin cap policia. Hi va haver més de 15 ferit».

A preguntes de Consuelo Madrigal, Badia ha explicat que hi havia unes 80 persones en total al centre de votació bagenc i que ell no tenia cap comunicació oficial del Tribunal Constitucional en la que s'expliques que no es podia celebrar el referèndum.

Per acabar, la fiscalia ha preguntat a Badia sobre el paper dels Mossos a Callús: «Als voltants del col·legi hi havia una parella de Mossos d'Esquadra. Van venir a parlar amb mi i em van dir que havien d'entrar a l'escola per retirar el material electoral. Hi havia gent dormint i fent activitats, els hi vaig dir que jo em feia responsable del que passés».

13.20 h

 



Finalitza la declaració de Pesarrodona i entra a la sala Joan Badia, alcalde de Callús.

13.15 h

 



Jordi Pesarrodona ha començat la seva intervenció explicant l'acció amb el nas de pallasso el 20-S al Departament de Governació: «Sempre porto un nas de pallasso a la butxaca. Aquell dia era a prop i al sentir la convocatòria hi vaig anar. Em vaig posar al costat d'un policia com a protesta simbòlica, com ja havia fet molts cops, per exemple als Balcans. Em vaig quedar allà plantat durant tot el registres, unes tres hores. Per aquesta acció he rebut fins i tot amenaces de mort», ha explicat.

Seguidament, Pesarrodona ha explicat l'acció de la Guàrdia Civil a Sant Joan: «L'1-O vaig ser a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada. No ho oblidaré mai. Quan vaig veure l'actuació a Sant Julià de Ramis, ja m'ho vaig pensar q. Van venir unes 10 furgonetes. "Usted famosito, ven aquí", em van dir. Vaig tenir una conversació correcte amb l'oficial. Jo pensava que ja marxaven i vam obrir la porta. La segona vegada van venir sense defenses, em van agafar per l'espatlla i em van colpejar amb la defensa a la zona dels testicles. Em van donar quatre cops de porra enormes. Em van fer un mal increïble. Ser una mica gros permet que les porres rebotin, em van fer un gran morat. Vaig anar a denunciar-ho perquè l'atac va ser increïble. Nosaltres només cridàvem Votarem! i No passareu! No hi va haver ni cosses ni empaites».

13.00 h

 



Finalitza la declaració de l'advocada Marina Roig. Entra a la sala del Suprem el regidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona, acompanyat del seu advocat ja que segueix investigat en una causa.



12.50 h

 



Les preguntes de Marina Roig se centren en l'actuació de la Guàrdia Civil a Fonollosa. Mercè Torras explica que «al principi hi havia uns 60 veïns, la majoria eren gent gran que sortien de missa. Va arribar la Guàrdia Civil i entre que va arribar el primer agent i la primera càrrega no hi va haver ni dos minuts. Els concentrats llavors eren uns 20. En poc més d'un minuts van treure a tothom. El desallotjament va ser desproporcionat i violent. Hi va haver diferents lesionats. Al meu marit el van treure entre 4 agents i li van doblar el canell. Jo mateix vaig ser expulsada a empentes».

Torras ha explicat que «després d'aquest minut de la càrrega van forçar la porta i van entrar a dins. Van incautar material electoral. La urna no hi era i van pujar a les dependències municipals de l'Ajuntament. Van rebentar totes les portes, des de baix se sentien cops, com explosions. Això va durar uns 15 minuts. Mentre això passava van immobilitzar una persona a terra amb una bota al cap. El van esposar i el van traslladar a la vista de tothom. Quan el cap de l'operatiu va sortir de l'Ajuntament i ho va veure, va ordenar que li retiressin les esposes. Aquests tres agents estan investigats per una detenció il·legal. El van exposar com un trofeu».

A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, l'advocada bagenca ha relatat que en cap moment la Guàrdia Civil va realitzar cap avís previ abans de la càrrega. «Donada la desproporció de 20 contra 70 era impossible realitzar cap obstrucció a la seva entrada». 



12.37 h

 



Es reprèn la sessió matinal al Tribunal Suprem amb la presència a la sala de Mercè Torras, advocada bagenca que el dia 1-O va ser a cinc col·legis electorals: Aguilar de Segarra, Rajadell, Fals, Canet de Fals i Fonollosa. 

12.30 h

 



El vídeo de l'enganxada de Lluís Matamala amb Marchena: «Quan jo parlo, vostè callà», li ha etzibat.



11.56 h

 



Acaba la declaració de l'advocada bagenca Sílvia Carmona i el president Marchena ordena un recés fins a les 12.30 h. La propera en declara serà la també advocada bagenca Mercè Torras.

11.50 h

 



Sílvia Carmona relata al tribunal el què va viure a l'escola Joventut de Callús: «L'alcalde Joan Badia es va avançar com a responsable del poble. Va mantenir una conversació molt curta amb el responsable de la Guàrdia Civil. Aquest va recular i el van tirar al terra amb l'escut».

Seguidament, Carmona ha explicat amb fermesa les diferents agressions que es van produir en aquest col·legi per part de la policia nacional. «La situació va ser excessiva. Una agent va trencar l'escut colpejant una dona. Hi va haver 15 o 16 parts de lesions, altres contusionats van dir que no era necessari». 

En referència a la lesió als testicles denunciada per un Guàrdia Civil, Carmona ha explicat que ha repassat molts vídeos i el que va poder veure és que «els policies estaven tant junts que s'ho podien produir entre ells». Carmona ha explicat que no va veure cap agressió dels votants cap a policies, només «dos insults» quan els policies van arribar a l'escola. 

Sívila Carmona també ha descrit com no la van deixar passar a dins quan la Guàrdia Civil estava actuant tot i acreditar-se com a advocada i que el mateix va passar amb el SEM i una doctora del poble, que va ensenyar també el carnet professional. 

11.35 h

 



Marchena fa entrar a la sala a Sílvia Carmona, advocada bagenca que el dia 1-O va ser a diferents col·legis electorals de la comarca del Bages, entre ells el de Callús



11.30 h

 



Jaume Pich ha explicat que el dia 1-O a l'Escola Sant Miquel de Castellgalí va donar assessorament legal als votants que li feien preguntes sobre què els passaria si realitzaven un acte de desobediència. Tot seguit, els esdeveniments es van precipitar: «A les 8.30 h va arribar una parella de Mossos d'Esquadra, van intentar accedir al centre i identificar a persones. Els hi van impedir. Al cap d'una estona va venir la Guàrdia Civil. La gent estava assentada al terra davant de la porta. Hi havia poca gent però les dues portes d'accés al pati estaven tancades. La Guàrdia Civil anava traient a les persones que eren a terra i de mentre forçaven l'altre accés, en el que no hi havia ningú ni els oposaven cap resistènci a. L'ambient festiu de primera hora es va transformar en por i crits. Es van atendre unes 20 persones i les van derivar als hospitals», ha explicat.

11.15 h

 



Finalitza la declaració de Lluís Matamala, que ha reiterat que l'1-O era una «festa de la democràcia». Marchena crida ara el també advocat bagenc Jaume Pich, que l'1-O va estar present a l'Escola Sant Miquel de Castellgalí. 



11.10 h

 



L'advocat bagenc Lluís Matamala relata el que va viure l'1-O a Sant Joan de Vilatorrada a preguntes de l'advocada Marina Roig: «A les 5 del matí la gent estava contenta, satisfeta, era el dia de la democràcia. A les 8 del matí hi havia unes 400 persones. Esperaven per poder votar. A les 10 van arribar les furgonetes de la Guàrdia Civil. De forma espontània la gent els va barrar el pas i ells van començar a picar amb les defenses d'una forma bàrbara. Els vaig cridar, perquè piquen? Anaven picant de forma incisiva a la gent. Hi va haver tres ferits».

11.00 h

 



Marchena crida al primer bagenc de la jornada, Lluís Matamala, advocat present l'1-O en el col·legi Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada. Matamala ha demanat poder fer una aclaració per declarar en català i s'ha trobat amb una rotunda negativa per part de Marchena. Els dos s'han enganxat en una picabaralla que ha finalitzat amb un amenaça d'expulsió. Matamala s'ha resignat i ha iniciat l'interrogatori. 



10.50 h

 



Interrogatori molt i molt tens entre Marchena, Salelles i Garcés. El president del tribunal ha impedit en diverses ocasions les preguntes i respostes sensorials de Garcés sobre la jornada de l'1-O. L'advocat Salelles ha advertit que amb els testimonis dels policies espanyols mai era així.

10.35 h

 



Finalitza la declaració de Ramon Font, que ha parlat de la iniciativa Escoles Obertes i ha afirmat que «en cap moment l'objectiu era impedir el pas de la Policia». Marchena crida el segon testimoni de la sessió, Marina Garcés, filòsofa i membre de la plataforma En Peu de Pau. L'interroga Benet Salelles, advocat de Jordi Cuixart


10.25 h

 



El portaveu del sindicat Ustec-Stes i de la plataforma Escoles Obertes, Ramon Font, ha vinculat directament el moviment amb l'1-O. Ha reconegut que la iniciativa va néixer el 27 de setembre precisament quan el TSJC va prohibir l'ús dels equipaments com a centre electorals. "La raó de ser era obrir les escoles en un procés que enteníem legítim i que un poder de l'estat el va deslegitimar, i vam exercir el dret a l'autodeterminació, manifestació i reinvidicació pacífica", ha declarat Font, que també ha reincidit en el mateix a preguntes de la fiscalia. "Per suposat que tenia relació directa amb l'1-O", ha manifestat. Font ha desvinculat Òmnium i Jordi Cuixart d'impulsar la iniciativa i ha dit que era "transversal i de la societat civil organitzada".

10.06 h

 



Comença la sessió al Tribunal Suprem. Els fiscals d'aquest dimarts al matí són Consuelo Madrigal i Jaime Moreno. Marchena crida al primer testimoni del dia, Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC i de la plataforma Escoles Obertes. 



09.50 h

 



La sessió d'aquest dimarts al Suprem té més espectadors del que és habitual. És per aquest motiu que alguns dels familiars que han acompanyat als testimonis bagencs no podran entrar dins la sala, ja que s'entra per l'ordre en la que s'arriba.

09.40 h

 



El s bagencs que assisteixen com a testimonis aquest dimarts al Tribunal Suprem diuen estar a l'expectativa, en els moments previs a declarar. Tots ells han fet acte de presència passats dos quarts de 10 del matí, mitja hora abans de començar la sessió del judici del procés, i han arribat procedents de l'Estació d'Atocha. Els bagencs, que alguns van acompanyats de familiar, s'han desplaçat amb l'AVE que ha sortit de Lleida a les 7:04 i han arribat a la capital espanyola a un quart de 10 del matí.



Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2018/19