El president de la Generalitat, Quim Torra, declararà aquest dimecres a dos quarts d'onze del matí com a investigat per desobeir les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) que l'obligaven a retirar dels edificis públics els llaços grocs i les pancartes que demanaven la llibertat dels polítics presos. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'ha citat a declarar després d'admetre a tràmit una querella de la Fiscalia Superior per desobediència, on el fiscal superior, Francisco Bañeres, constatava que Torra va desatendre el mandat de la JEC "conscient i deliberadament", mantenint "encara que fos de manera encoberta o simbòlica" símbols i cartells "de la mateixa naturalesa ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d'una part de la societat".
Segons el fiscal, el requeriment de la junta va ser "clar i exprés", però va ser "reiteradament desatès" pel president. El primer pronunciament de la JEC va ser l'11 de març, però va fer-ne un altre una setmana després, donant 24 hores a Torra per retirar totes les pancartes i símbols i advertint que si no ho feia, podia incórrer en responsabilitats administratives i penals.
El president va canviar llavors el llaç groc per un altre de blanc amb una franja vermella a la façana del Palau de la Generalitat. Va col·locar una nova pancarta damunt de l'anterior, amb el mateix lema sobre els presos i els exiliats, però amb el canvi de color del llaç. També va afegir una altra amb la frase "llibertat d'expressió". El president va actuar d'aquesta forma després que el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, li recomanés que retirés els llaços grocs i les estelades dels edificis de la Generalitat.
Segons la querella de la fiscalia, Torra va procedir a "desatendre el mandat" de la junta de forma "conscient i deliberada", perquè va mantenir la simbologia encara que fos de manera "encoberta". De fet, la JEC ja va instar el 21 de març el conseller d'Interior a actuar en constatar "l'existència d'una voluntat de desobeir" per part de Torra. El canvi d'uns símbols per uns altres, va dir la junta, "no es pot entendre com un intent de compliment formal i no té cap altra finalitat que burlar els requeriments emesos per aquesta junta".
Aquesta "reiterada negativa a donar compliment" a allò establert per la JEC, continua la querella, "no pot quedar emmascarada ni per una suposada voluntat d'acudir a altres òrgans informants" que no tenen competència en aquesta matèria (en referència al Síndic), ni tampoc per una "substitució dels símbols per uns altres que pretenien significar exactament el mateix". Seguia sent "simbologia partidista", a parer de fiscalia, que a més incloïa "multitud de cartells amb expressions escrites".
Les resolucions de la JEC, apunta el fiscal, es refereixen "amb claredat" a tot tipus de simbologia ideològica, tot i que es focalitzin en estelades i llaços grocs. Finalment, les pancartes i símbols van ser retirats.
Els fets tenen "a priori" una "presència delictiva"
El magistrat del TSJC Carlos Ramos Rubio, ponent de la resolució per la qual s'ha admès a tràmit la querella, fa un dibuix legal dels motius pels quals s'ha d'admetre o no, i arriba a la conclusió que s'ha d'acceptar "tenint en compte" que la demanda "es dirigeix contra persona aforada davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia", que "compleix els requisits" descrits a la Llei d'Enjudiciament Criminal, que la relació circumstanciada de fets que incorpora "presenta a priori una presència delictiva" i que aporta "un principi de prova" d'aquells fets.
Gonzalo Boye, advocat de Torra, creu que l'ordre de la Junta Electoral Central era "il·legal i fins i tot prevaricadora", "no era clara, sinó general" i "obligava el president Torra a fer coses que no podia fer perquè la llei li ho prohibeix". De fet, el president va presentar una querella contra la JEC per prevaricació.
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) han organitzat per aquest dimecres una acció de suport a Torra abans que declari al TSJC.
