El Parlament rebutjarà avui que el líder del PSC, Miquel Iceta, sigui designat senador autonòmic per la Cambra catalana, fet que en conseqüència suposarà bloquejar que pugui aspirar la setmana que ve a ser president del Senat, com volia el president Pedro Sánchez.

Si no hi ha sorpreses, la votació hauria de quedar així: 25 vots a favor que Iceta sigui senador (17 del PSC i 8 dels comuns), 40 abstencions (36 de Cs i 4 del PP), i 65 vots en contra (31 d'ERC, 30 de JxCat i 4 de la CUP).

Si el PP i Cs hi haguessin votat a favor, s'hauria produït un empat a 65, fet que igualment hauria suposat el rebuig que Iceta sigui senador, ja que el reglament de la Cambra marca que, si una votació empata, es pot repetir fins a tres vegades i, si es manté igual, la iniciativa es rebutja.

El sistema de vot serà electrònic i secret: això vol dir que cada diputat pitjarà des del seu escó el botó de sí, no o abstenció, i el panell del Parlament mostrarà el resultat final, però, com que és secret, no indicarà què ha votat cada parlamentari.

El fet que la votació sigui secreta també servirà per mesurar la cohesió interna de l'independentisme i de Cs i PP: si hi hagués diputats que es desmarquessin del sentit del vot indicat, serà impossible saber-ne la identitat.

Serà la primera vegada en 40 anys des del restabliment de la democràcia que el Parlament rebutja donar llum verd a una proposta de senador autonòmic: fins ara, tots els grups donaven suport als seus respectius candidats sense posar-hi cap obstacle.

De fet, l'última votació de senadors autonòmics va ser el maig del 2018, en plena aplicació del 155 i pocs mesos després que el Parlament declarés la república: ERC i JxCat van votar els candidats al Senat de Cs i viceversa, i ningú va plantejar-hi objeccions -només hi va haver quatre abstencions, les de la CUP.

Iceta va recordar ahir que no hi ha precedents que el Parlament veti la designació d'un senador, per la qual cosa consideraria una «aberració democràtica» que ho fes ara, i va assegurar que, si es confirma, presentarà un recurs d'inconstitucionalitat per vulneració del dret de participació política.

JxCat, ERC, Cs i PP van coincidir en un argument per justificar la seva posició respecte a Iceta, «les formes», i van retreure a Pedro Sánchez que donés per fet que Iceta presidiria el Senat sense que abans el PSC obrís una negociació amb els partits catalans al Parlament.

Aquests quatre partits, però, ofereixen dos arguments contradictoris entre ells: d'una banda, JxCat i ERC justifiquen el seu rebuig a Iceta perquè el socialisme va avalar l'aplicació del 155, mentre que, d'altra banda, el PP i Cs acusen Iceta de ser proper a les tesis sobiranistes.

Ahir Iceta va reivindicar el gest del president del Govern, Pedro Sánchez, de proposar que «un català» presideixi el Senat, i va recordar, per als amants de la història, que això no passa des del 1873 quan el líder de la Cambra territorial va ser Laureà Figuerola, nascut a Calaf.