Els bisbes de Lleida (Segrià) i de Barbastre-Montsó van fer públiques ahir, davant el jutge encarregat de dirimir el litigi per la propietat dels 111 béns parroquials, les seves diferents i irreconciliables posicions respecte a un conflicte que acumula gairebé 25 anys.

Al començament de la vista, el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, va qüestionar el valor de les resolucions dels tribunals vaticans que n'ordenaven la devolució, i va explicar que el litigi «ha començat des de zero en una via totalment diferent».

Amb aquesta afirmació, feta davant el titular del Jutjat de Primera Instància número 1 de Barbastre encarregat de dirimir la demanda interposada pel seu homòleg altaragonès, Giménez va defensar la seva posició de defensa de propietat de 83 de les 111 peces reclamades, entre elles les més valuoses de la col·lecció.

Propietat aragonesa

En resposta a les preguntes formulades pels representants del bisbat de Barbastre i del Govern aragonès, va admetre que en l'acte de conciliació previ a la celebració del judici va reconèixer la propietat aragonesa de les peces però que la llei civil de patrimoni de Catalunya li va impedir retornar-les abans.

Giménez va afegir que la seva decisió posterior d'afirmar que 83 de les peces eren de la Diòcesi de Lleida es justificava per l'aparició de «tota una documentació que es va presentar (als tribunals vaticans), però que no es va llegir ni es va tenir en compte».

Per la seva banda, el bisbe de Barbastre, Ángel Pérez, va agrair al seu homòleg a Lleida haver propiciat una reunió amb responsables del museu per negociar la devolució dels béns, una trobada de la qual, va dir, va sortir «decebut» davant la negativa d'aquests a arribar a un acord.

El prelat va referir-se al bisbe de Lleida com una «bellíssima persona», però va admetre que va sentir «estranyesa» quan va conèixer la seva posició recent en contra de la devolució de 83 de les peces.

El religiós va referir-se, a més, a les reunions mantingudes pels seus antecessors, tant a Lleida com a Barbastre, amb el nunci a Espanya, en les que els prelats catalans van signar documents de reconeixement de la propietat aragonesa dels béns. Segons el seu parer, no obstant això, l'«entossudiment» a la devolució dels béns «sempre ha estat per part del consorci, no pels meus germans bisbes».

La vista conclourà demà amb l'exposició de les conclusions per part dels lletrats de les dues parts.