El judici per la propietat dels 111 béns de les parròquies aragoneses va concloure ahir amb les diòcesis de Barbastre-Montsó i de Lleida enfrontades i amb posicions divergents sobre la situació actual de les peces al museu de la ciutat catalana i el seu destí futur.

Després de dues intenses jornades en el Jutjat de Primera Instància número 1 de Barbastre per escoltar els testimonis dels bisbes de les dues diòcesi i dels pèrits, el jutge va donar pas als representants legals d'Aragó i Catalunya per exposar les seves conclusions finals sobre la propietat de les peces.

Així, el lletrat de la diòcesi de Barbastre-Montsó, Joaquín Guer-rero, va explicar que els demandats, el bisbat de Lleida i el consorci gestor del museu, no van presentar cap títol de propietat legal de propietat ni contractes que acreditessin les suposades operacions de compravenda realitzades.

L'advocat va destacar, a més, la sorpresa que li havia causat la recent posició del bisbe de Lleida, Salvador Giménez, de reclamar com a propis 83 dels béns en litigi, en contradicció amb l'afirmat pels seus antecessors i ell mateix de reconeixement de la propietat aragonesa de les peces. Va argumentar que la interpretació dels pèrits de la part catalana dels documents presentats, les cartes del bisbe Meseguer de final del segle XIX sobre les suposades compres de les peces, no eren sinó hipòtesi i un «intent d'establir analogies» amb operacions contractuals legals.

«Dipòsits incentivats»

«Les hipòtesis no poden ser base per a un dictamen, i molt menys vinculant per a una decisió jurídica», va destacar Guerrero, qui va qüestionar, a més, el valor de les escriptures de propietat fetes pel bisbe Javier Ciuraneta el 2005, més de cent anys després.

En aquest mateix sentit es va pronunciar el lletrat del Govern aragonès, Alberto Gimeno, per a qui les peces traslladades al Museu de Lleida no van ser compres sinó «dipòsits incentivats» pel bisbe Meseguer, als quals es veien obligats els rectors per obediència.

«Quan hi ha una relació en desigualtat, d'obediència, no hi pot haver contracte», va explicar el lletrat, per a qui la situació dels béns reclamats era la mateixa de les peces del monestir de Sixena, el trasllat al seu lloc d'origen des de Lleida del qual va ser acordat mitjançant sentència judicial.