El president del Govern en funcions i líder del PSOE, Pedro Sánchez, va proposar ahir a la seva executiva federal els noms de Meritxell Batet i Manuel Cruz, tots dos del PSC, per presidir el Congrés i el Senat, respectivament.
La designació de Manuel Cruz, un dels dos senadors electes per Barcelona, es produeix després que Esquerra Republicana de Catalunya impedís al primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, ser designat senador pel Parlament i ocupar així la presidència de la cambra alta.
Manuel Cruz, de 68 anys, és catedràtic de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB) i va ser un dels diputats socialistes que van votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern el 2016.
Per la seva banda, Batet és llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i amb un postgrau en dret Immobiliari i Urbanístic. És diputada des de la VIII legislatura, que va comprendre el primer Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Batet, una elecció premeditada
La catalana Meritxell Batet va ser l'opció en la qual Pedro Sánchez va pensar «des del principi» com a presidenta del Congrés, segons fonts del seu entorn. A més, van assegurar que la seva idea era que Batet formés tàndem amb el líder del PSC, Miquel Iceta, al Senat. Encara que el veto d'ERC a Iceta condueix a pensar que l'aposta per Batet va ser la resposta de Sánchez als independentistes, a Moncloa el van negar.
Una vegada rebutjada la candidatura de Miquel Iceta, després de la votació de dijous al Parlament, l'elecció del filòsof català Manuel Cruz va ser fàcil, segons les fonts del partit, perquè el seu currículum i formació està «molt per sobre» de la resta de senadors socialistes.
L'entorn de Sánchez va assegurar, a més, que Manuel Cruz era una persona en la qual el president sempre pensava per ocupar algun lloc de rellevància.
Un dia després de consumar-se el veto a Iceta al Parlament, en el PSOE continuaven interpretant-lo en clau electoral i van acusar els independentistes de mentir quan deien que els socialistes no van parlar amb ells abans de fer-ho públic.
La composició de la mesa de la cambra baixa es va resoldre en gran part per l'acord amb Unides Podemos, que es va assegurar la vicepresidència primera, que recaurà en Gloria Elizo, i la secretaria primera, que passarà a mans de Gerardo Pisarello, fins fa poques setmanes mà dreta de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Cinc llocs de nou passaran a les forces «progressistes», segons Pablo Iglesias, ja que també seran presents els socialistes Alfonso Rodríguez Gómez de Celis i Sofia Herranz, molt afins a Sánchez.
Tot apunta al fet que PP i Cs retindran els quatre càrrecs restants. La negociació de la mesa del Senat va oferir més sorpreses puix que el Partit Socialista va renunciar a abastar la majoria, de manera que es va assegurar tres llocs i va cedir un al PP (també amb tres) i un altre al PNB, que serà l'única força nacionalista amb representació en els òrgans de Govern de les Corts Generals. Es van complint les etapes prèvies a la constitució del nou Congrés i del Senat.
