19 de maig de 2019
19.05.2019
Regió7

Afectats del 17-A denuncien traves per ser reconeguts víctimes dels atemptats

La UAVAT alerta que només cinc casos han estat tramitats com a víctimes psicològiques dels atacs

19.05.2019 | 00:37
Marques de la furgoneta de l'atemptat del 17-A, poc després de l'atac

La Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) denuncia el «maltractament institucional» a les víctimes que pateixen seqüeles psicològiques pels atemptats de l'17-A i exigeix millorar els protocols perquè l'Estat no els tracti com si només busquessin una indemnització. «Només cinc persones han estat reconegudes pel Govern com a víctimes psicològiques dels atemptats», lamenta Sara Bosch, coordinadora de la UAVAT, una plataforma que ja ha tramitat més de 200 sol·licituds al ministeri de l'Interior, que és l'òrgan competent per ajudar les víctimes de terrorisme.

    La UAVAT es va constituir arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost del 2017 i està composta per psicòlegs clínics, forenses, psiquiatres i professionals experts en l'atenció a víctimes d'accions terroristes i grans catàstrofes, en col·laboració amb institucions i organitzacions com l'Associació 11-M, d'afectats pel terrorisme.

    La plataforma, impulsada per Robert Manrique –víctima de l'atemptat d'ETA a l'Hipercor–, ha gestionat la tramitació de 214 sol·licituds per a ser reconegudes com a víctimes del terrorisme, entre les quals es troben diversos ferits i testimonis presencials per les seqüeles psicològiques que molts han experimentat.

    Cada persona ha pogut realitzar, en el termini legal d'un any, més d'una sol·licitud –en funció de les tipologies de víctimes que estableixen els protocols–, el que explica que els 214 tràmits hagin estat realitzats per 114 persones.

A dia d'avui, 68 han tingut resposta oficial del ministeri: 17 sol·licituds d'ajut han estat concedides en la seva totalitat i 4 de manera parcial, mentre que 47 han estat desestimades (d'aquestes, 44 demanaven ajuda psicològica).

    Tot i que, segons dades de la UAVAT, el 78% dels testimonis directes dels atemptats van patir lesions psicològiques, Interior només ha acceptat cinc casos, quatre de familiars de víctimes mortals. Els principals arguments per justificar les denegacions són, segons la coordinadora de la UAVAT, que no hi ha evidència del nexe causal, que no consta en el llistat de ferits facilitat per la Generalitat i que no era al lloc exacte de la trajectòria de la furgoneta. «Centenars de víctimes no ho van fer prou bé», critica amb amargor Bosch en relació amb el fet que tots aquests processos «són complexos i requereixen diversa documentació», com un informe d'assistència sanitària dels dies pròxims a l'atemptat, un denúncia o un tractament realitzat pel psiquiatre o psicòleg clínic.

    Els laments de la UAVAT són múltiples: d'una banda, «és indignant que en el llistat de la Generalitat no constin les víctimes de salut mental», assenyala la coordinadora d'aquesta plataforma. Les dades estimen que al voltant del 60% de les víctimes no van ser ateses per cap dispositiu d'emergència d'atenció immediata perquè «els efectes negatius poden trigar a manifestar-se».

«No saben [les administracions] que les afectacions psicològiques no necessiten l'impacte físic?», pregunta Bosch, que considera que algunes víctimes, aquell dia, «no es van atrevir a anar a emergències perquè, a diferència d'ells, altres havien mort o resultat ferits... Quina llàstima que el trauma no porti instruccions!», denuncia.

D'altra banda, insisteix, «hi ha una clara contradicció entre les pautes que demanen els especialistes», que suggereixen temps i paciència a la víctima, «i les que requereixen els protocols de l'Estat», de manera que «sembla que l'actitud d'Interior és tractar-los a tots com a llogaters que només busquen la indemnització».

    Fins ara, la UAVAT ha tingut la subvenció de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació, però el 31 de maig finalitza el conveni amb el consistori, de manera que la plataforma es veurà obligada a desaparèixer si la Generalitat, que el 2012 va tancar el Servei d'Informació i Orientació a les Víctimes del Terrorisme, no «n'agafa el relleu». 

En aquest sentit, els responsables estan pendents de reunir-se amb el president Quim Torra per «traslladar al Govern català totes les mancances i àrees de millora que estan dins les seves competències», perquè, «si alguna cosa és clara», conclou Bosch, «és que hi ha d'haver una voluntat política més enllà dels diners».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit