Oriol Junqueras i Carles Puigdemont tornen a protagonitzar un duel electoral, aquesta vegada al Parlament europeu. Amb un programa pràcticament idèntic en l'apartat que fa referència al dret a l'autodeterminació, tots dos es reivindiquen com la millor veu per defensar aquest dret a les institucions europees.
Un dels principals arguments de la campanya d'ERC és fer possible que un «pres polític» guanyi les eleccions, mentre que Carles Puigdemont reivindica que la seva llista és «la veu lliure de Catalunya», tenint en compte que tant ell com Toni Comín i Clara Ponsatí tenen la condició d'«exiliats». Els programes electorals coincideixen a demanar a la UE que actuï contra els estats membres que vulneren drets fonamentals. Junqueras ha deixat clar que renunciarà a l'acta del Congrés per ser eurodiputat i Puigdemont diu que la seva prioritat és l'eurocambra, no el Parlament.
Els programes electorals d'ERC i JxCat coincideixen a reclamar a la UE que garanteixi l'exercici del dret a l'autodeterminació. La llista de Junqueras proposa que s'estableixi «un procediment d'ampliació interna per a la incorporació automàtica de nous estats a la UE formats per ciutadans i territoris que prèviament ja formaven part de la UE», mentre que la llista de Puigdemont vol que la Unió Europea s'«impliqui en una solució política del conflicte català que inclogui l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, amb l'objectiu que Catalunya esdevingui un nou estat membre de la UE».
«La UE ha de reconèixer el dret a l'autodeterminació dels seus pobles, perquè només així pot garantir un projecte que realment ens uneixi en la diversitat. Així mateix, la UE no pot mirar cap a un altre lloc davant vulneracions dels drets més bàsics dels seus ciutadans per part dels estats membres, ja sigui a l'Estat espanyol amb l'1 d'octubre i la repressió posterior, o a Hongria, Polònia o Romania», defensa el programa d'ERC.
El text programàtic de JxCat demana el vot pet dir «no a la repressió» i «sí a la democràcia». «Un vot que porti l'1 d'octubre al Parlament Europeu», defensen, i afegeixen que l'1 d'Octubre és «la millor aportació que hem fet els catalans els darrers anys per construir una Europa més democràtica i més justa».
Tots dos demanen que hi hagi més implicació de les institucions europees davant les «vulneracions» de drets fonamentals i valors europeus per part dels estats membre i citen la «repressió» de l'estat espanyol contra l'1-O.
ERC reclama que es condicionin els fons europeus a aquest compliment dels drets fonamentals. En aquest context, la llista de Junqueras també proposa la creació d'un mecanisme periòdic de revisió de l'estat de la democràcia, l'estat de dret i els drets fonamentals a tots els estats membres.
La candidatura de JxCat parla de reforçar el control del compliment de la legislació europea als estats membres «amb sancions en cas d'infracció» i recorda que Espanya és el que arrossega més incompliments. Així mateix, proposa un Mecanisme dels Drets Humans i de la Democràcia de la UE «que funcioni de manera autònoma i doni suport al Defensor del Poble Europeu en aquests temes».
Una altra de les coincidències és la reivindicació perquè el català sigui llengua oficial a la Unió Europea. Mentre això no és possible, ERC es marca com a prioritat defensar els drets dels eurodiputats perquè puguin fer servir el català al Parlament Europeu i sol·licitar la reforma dels acords bilaterals entre el Regne Unit i la UE per garantir «el dret d'adreçar-se per escrit en català a les institucions de la UE», entre altres mesures.
Sobre aquesta qüestió, Puigdemont exigeix l'oficialitat del català a totes les institucions europees i promet treballar «perquè estigui present en les accions de la UE, especialment en l'àmbit cultural i lingüístic».
Junqueras fa bandera de la seva experiència d'eurodiputat, càrrec que va exercir del 2009 al 2012, i va assegurar que quan prengui possessió de l'acta de diputat del Parlament Europeu aspira a rebre «solidaritat» per part de les institucions europees i les democràcies del continent.
I és que després de ser escollits eurodiputats a les urnes, han de recollir l'acta a la Junta Electoral Central i posteriorment el Parlament europeu haurà de decidir si poden exercir les funcions d'eurodiputats.
En el cas de Junqueras, en presó preventiva, necessitaria una autorització judicial per anar físicament a prendre l'acta, tal com ha passat al Congrés de Diputats. Però Puigdemont seria detingut si viatgés fins a Madrid. Així doncs, Puigdemont apel·la a la «immunitat» parlamentària que assegura que tenen els eurodiputats electes.
