El cap de llista del PSC al Senat, Manuel Cruz, ha estat escollit nou president del Senat per majoria absoluta amb 140 dels 250 vots emesos. Ha superat en la votació la senadora de Ciutadans per Navarra, Ruth Goñi, que el partit ha proposat com a candidata a presidenta i que només ha aconseguit 11 vots. Goñi tampoc no ha assolit l'aval necessari en les votacions per ocupar els altres llocs a la Mesa del Senat. En la votació a la presidència també s'han registrat 84 vots en blanc i 15 nuls. ERC ha introduït a la urna de votació paperetes amb la paraula 'llibertat' i un llaç groc, vots que el president de la Mesa d'Edat, Juan José Lucas, ha declarat nuls. El Ple del Senat ha començat a dos quarts d'onze del matí d'aquest dimarts.

En aquesta sessió al Senat hi havia present el senador republicà Raül Romeva. El pres independentista ha publicat un vídeo al costa de la també senadora bagenca Mirella Cortés.

A banda de la presidència, també s'han votat les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la Mesa del Senat. En la primera d'aquestes votacions s'ha escollit vicepresidenta primera de la Mesa, María Cristina Narbona (PSOE), amb 142 dels 250 vots emesos, i vicepresident segon Pío García Escudero (PP), que ha aconseguit 68 vots. En aquesta votació s'han registrat, a més, 10 vots per Ruth Goñi (Cs), 16 vots en blanc i 14 nuls.

Finalment, en la votació per escollir els representants de les quatre secretaries de la Mesa del Senat, cada senador ha pogut proposar fins a dos candidats. Així, han estat escollits, per ordre de vots, Fernando Martínez López (PSOE), Olivia Delgado (PSOE), Imanol Landa (PNB), Rafael Hernando (PP) i Salomé Pradas (PP), que han aconseguit 102, 99, 97, 70 i 66 vots respectivament i que, posteriorment, han jurat els càrrecs. En el cas de Landa, ho ha fet en basc i "per imperatiu legal".

El president de la Mesa d'Edat demana reformar el Senat

Abans de passar la paraula al nou president del Senat, que ha promès el càrrec, el president de la Mesa d'Edat, Juan José Lucas, ha demanat que la reforma de la càmera sigui una realitat i s'homologui a senats com l'alemany el francès o l'italià. A més ha desitjat que s'aprengui i s'ensenyi que la política "no és l'art del possible sinó de l'impossible" i que "millora la societat".