26 de maig de 2019
26.05.2019

Què ha passat a Europa? Ultradreta i populisme guanyen a França, Itàlia i Hongria

Farage venç al Regne Unit tot i l'ascens dels proeuropeus; nacionalistes i extrema dreta flamencs empaten a Bèlgica i a Alemanya sorprenen els Verds

27.05.2019 | 02:16
Le Pen s'ha imposat a França

La ultradreta de Marine Le Pen s'ha imposat a les eleccions europees a França amb un 24,8% dels vots. La llista de Reagrupament Nacional ha guanyat a la candidatura del president Emmanuel Macron, que ha quedat en segona posició amb el 21,5% dels sufragis. A Itàlia ha estat també l'extrema dreta la que s'ha endut la victòria, a través de la Lliga Nord del ministre de l'Interior, Sandro Salvini. Ha aconseguit el 32% dels vots. I a Hongria, la llista populista del seu primer ministre, Viktor Orban, ha guanyat amb un 52% dels vots, fet que li permetrà enviar a Brussel·les 13 eurodiputats. L'ascens dels partits d'ultradreta i populistes també s'ha fet palès al Regne Unit, on el partit Brexit de l'antieuropeista Nigel Farage ha obtingut el primer lloc amb gairebé el 33% dels vots tot i l'ascens dels proeuropeus Liberals Demòcrates, que han quedat segons amb el 13,6%.

Le Pen ha reclamat a Macron que accepti la derrota en uns comicis, li ha dit, que havia plantejat com un "referèndum" sobre la seva presidència, i l'ha instat a convocar eleccions legislatives. La candidatura Renaixement de Macron ha obtingut un 21,5% dels sufragis, mentre que els Verds han quedat tercers amb un 12,7%.

A Itàlia Salvini podria enviar a Brussel·les 24 eurodiputats, multiplicant gairebé per cinc la representació del 2014, quan va aconseguir cinc representants a l'Eurocambra. Els euroescèptics del Moviment Cinc Estrelles, que també són al govern, han quedat tercers amb un 16,8% dels vots i 17 eurodiputats.

Pel que fa a Orban, el resultat que ha obtingut és encara millor que el del 2014, quan ja va superar la meitat dels sufragis. El partit popular europeu va suspendre abans dels comicis a Fidesz, la formació d'Orban, per les seves polítiques autoritàries i contràries a la UE. Amb un discurs dur anti-immigració i molt crític amb Brussel·les, Orban és la cara visible dels líders més populistes a la UE.

A banda, cal destacar que a Bèlgica l'extrema dreta flamenca també ha aconseguit resultats molt destacables, empatant al primer lloc en escons amb els nacionalistes flamencs. Ambdós partits han obtingut 3 diputats, tot i que en percentatge de vot els nacionalistes han superat l'extrema dreta 14 a 11%.

A diferència d'altres països, a Alemanya el vot de càstig no ha anat a parar a formacions d'extrema dreta, sinó que l'han acaparat els Verds, que han aconseguit una destacable posició amb un 20,6% dels vots, només per darrere de CDU/CSU amb el 29%. la ultradreta euroescèptica de l'AfD ha quedat en quarta posició.

A Àustria, l'extrema dreta ha vist com la crisi de govern li ha passat factura i ha perdut un eurodiputat dels quatre que havia aconseguit el 2014. L'escàndol de corrupció del líder de l'FPÖ i vicecanceller del govern austríac, Heinz-Christian Strache, va provocar la sortida en bloc dels ministres ultradretans del govern del conservador Sebastian Kurz.

Una altra dada destacada s'ha produït a Holanda, on l'ultradreta de Geert Wilders s'ha desplomat del 13,32% dels vots del 2014 al 4,1%, en favor d'un altre partit d'extrema dreta, Forum voor Democratie, que ha aconseguit prop de l'11%.

Finalment cal destacar que les forces extremistes i populistes no han arribat al 33% del Parlament Europeu, per la qual cosa no tindran capacitat per bloquejar-lo malgrat l'escenari de gran atomització per la pèrdua de la majoria de populars i socialdemòcrates.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit