La Fiscalia del Tribunal Suprem mantindrà previsiblement la petició de condemnes per rebel·lió per als nou encausats pel procés independentista a Catalunya per als quals ja va demanar inicialment la pena de presó per aquest delicte. Entenen que en vista del desenvolupament del judici, els tres delictes (rebel·lió, malversació i desobediència) han quedat més que provats, encara que encara falti per desenvolupar la prova documental i els tràmits d'informes i última paraula.

La formalització d'aquesta petició (tràmit de conclusions definitives) es farà al final de la prova documental que se celebra aquesta setmana. Fonts fiscals van assenyalar que es descarta la petició de penes per sedició, que és el delicte pel qual acusa l'Advocacia de l'Estat, i la previsió és que els quatre fiscals que porten aquest assumpte defensin definitivament en els seus informes finals la pena de rebel·lió per a l'exvicepresident Oriol Junqueras, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, els líders socials Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i els exconsellers Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Joaquim Forn.

El més previsible és que el tribunal presidit per Manuel Marchena doni veu a les parts perquè anunciïn les seves qualificacions i petició de penes definitiva abans que el 3 de juny comencin a exposar els informes de les acusacions, encara que si la prova documental s'estén amb l'exhibició dels vídeos que integren la prova documental l'anunci de les qualificacions finals haurà d'esperar a la setmana que ve. En aquest moment se sabrà si, després d'escoltar els encausats, més de 420 testimonis, els responsables de set proves pericials i després de visionar diverses hores de vídeos sobre el 20-S i les intervencions policials de l'1-O, la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular exercida per Vox mantenen les seves peticions inicials de condemna, les rebaixen o ofereixen alternatives al tribunal.

D'altra banda, el tribunal del procés va rebutjar la celebració d'un acarament entre el coordinador policial de l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, i el comissari dels Mossos Ferran López, número dos de Josep Lluís Trapero, a petició d'una de les defenses, ateses les discrepàncies entre les seves declaracions. Ho va anunciar el president del tribunal, Marchena, a l'inici de la jornada del judici del procés, i va argumentar la seva negativa en el «significat excepcional» d'aquesta fórmula.

En la sessió d'ahir del judici, la Fiscalia va dedicar quatre hores i mitja del judici a mostrar vídeos de l'1-O i el 20-S per intentar demostrar la violència per sostenir el delicte de rebel·lió. El ministeri públic va projectar vídeos amb l'objectiu que serveixin de suport visual per reforçar les seves tesis i les declaracions dels testimonis que ha citat, com ara els guàrdies civils i policies nacionals que van participar en el dispositiu del referèndum. Així, en moltes de les imatges es veien ciutadans bloquejant l'entrada dels agents policials als centres de votació.