Espanya va demanar ahir a l'ONU la recusació de dos dels cinc membres que integren el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària després que el grup demanés la llibertat d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Segons va confirmar l'ACN, Espanya ho ha sol·licitat amb una nota verbal a través de la Representació permanent que té davant l'ONU a Ginebra i preveu fer-ne dues més.

Segons al·lega el cos diplomàtic espanyol, s'han vulnerat aspectes «processals» en la redacció de l'informe i hi ha «incompatibilitats» entre dos dels cinc membres i les defenses de Junqueras, Sànchez i Cuixart. Els dos membres que pretenen que s'apartin del grup de treball de l'ONU són el president-relator, el mexicà José Guevara Bermúdez, i el coreà Seong-Phil Hong, tots dos membres des del 2014.

La defensa dels presos davant l'ONU l'ha centralitzat l'advocat Ben Emmerson, que del 2012 al 2017 va ser relator especial de les Nacions Unides per als drets humans i la lluita contra el terrorisme. El ministre espanyol d'Exteriors en funcions Josep Borrell va explicar en roda de premsa ahir que les queixes s'han traslladat també a través d'una carta escrita a l'Alta Comissionada de l'ONU pels Drets Humans, Michelle Bachelet. Tot i que no va voler donar-ne detalls, sí que va dir que es refereixen a «les possibles circumstàncies» que, a ulls seus, justifiquen que es plantegi la recusació de dos dels membres del grup de treball.

«Espanya dona suport als procediments especials de les NNUU d'una forma totalment lleial, perquè considerem especialment important que es dotin de mitjans de finançament transparent i clar», va afegir el ministre. Segons ell, han d'incloure un sistema de rendiment de comptes i control «que garanteixen que no poden ser objecte de manipulació».

En aquest sentit, va assegurar que el Govern espanyol està disposat a «contribuir i millorar aquesta part» tot i que va destacar el seu «desacord» amb l'informe que reclama l'alliberament immediat dels presos. «Creiem que hi ha circumstàncies que han de ser corregides», va assenyalar.

Segons la diplomàcia espanyola, el fet que es filtrés el contingut de la decisió «indica ja una certa connivència entre qui emet l'opinió i qui la comunica».