El president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, va fer una crida als partits polítics, als agents socials i a la societat civil per impulsar tots junts l'«agenda del canvi» per la que aposta el seu Executiu. En la seva intervenció en la clausura de les jornades del Cercle d'Economia, a Sitges, Sánchez no va fer cap referència explícita a les negociacions que té per endavant per aconseguir la seva investidura ni a les que han de fer-se per als governs autonòmics i locals després del 26 de maig.

Tampoc va parlar de forma explícita del debat sobiranista català, si bé va destacar que Espanya és una democràcia «consolidada» que ha sabut «descentralitzar-se i compartir sobirania», i va advertir que «no podem aixecar falsos murs i fronteres en un món cada vegada més globalitzat».

També va parlar d'Europa, que, segons la seva opinió, no pot ser «actor secundari» darrere dels Estats Units i la Xina, sinó «protagonista», i va destacar que Espanya té un paper rellevant per jugar, no només amb una «presència important amb pes específic a la Comissió Europea», sinó també per la seva influència en el projecte europeu en el seu conjunt.

Espanya, va dir, té l'«enorme oportunitat i responsabilitat» d'estar entre els països que liderin el futur del projecte europeu, sobretot amb la sortida del Regne Unit i davant una Itàlia «abstreta».

En aquest fòrum, en què el president del Cercle, Juan José Brugera, li va demanar que segueixi apostant pel diàleg amb Catalunya, el cap de l'Executiu en funcions va obviar aquesta qüestió i va centrar el seu discurs en la necessitat de modernitzar l'economia i fer-ho des de la justícia social. Als empresaris els va advertir de la necessitat d'habilitar les normes a la «realitat canviant» del mercat de treball i va assenyalar que cal elaborar un «estatut dels treballadors del segle XXI». I després de recordar la mort a Barcelona d'un repartidor que tenia un treball precari, va insistir en la necessitat de donar resposta a aquestes noves formes de treball.

També a preguntes del president del Cercle, va parlar de fiscalitat, i encara que no va voler donar detalls dels canvis que faria en aquesta matèria, va assegurar que el que vol el seu Govern és «acabar amb la pobresa però no amb la riquesa». Va apuntar que la política fiscal no és un fi, sinó un instrument més per ajudar a l'«objectiu vital» del país: el creixement econòmic i la redistribució de la riquesa. I va recordar que la mateixa UE va advertir a Espanya que no ha desenvolupat la seva fiscalitat verda, que està en «nivells ínfims», i ha de fer-ho.

En la seva crida a «tots» per impulsar l'agenda del canvi, Sánchez va explicar que l'esmentada agenda té tres objectius: «Una economia competitiva i sostenible, institucions netes i transparents, i una societat plural i més justa».

En aquest discurs d'intencions hi va haver, això no obstant, el recordatori d'una promesa, culminar el Corredor Mediterrani, que connectarà el continent europeu de nord a sud amb 3.500 quilòmetres que uniran, va destacar, el 54% de la població de la UE.

En aquesta clausura, i abans de la intervenció de Sánchez, el president del Cercle d'Economia va reclamar una «cultura de la negociació i el pacte» que faci possible la recerca d'una solució política per al conflicte català. Juan José Brugera va fer referència al «carreró sense sortida» en què es troba la qüestió catalana.