Els quatre fiscals que porten l'acusació en la causa del procés independentista al Tribunal Suprem exposaran avui el seu informe de conclusions definitives, en el qual apuntaran les proves que al seu parer són claus per acreditar que va haver-hi una «situació clarament insurreccional» i una instrumentació de la violència que justifica les condemnes que sol·liciten pels dotze acusats.

En el seu escrit definitiu, lliurat la setmana passada, la Fiscalia ja avança que pot provar-se que aquesta situació d'insurrecció comprèn el període que va entre el 20 de setembre del 2017 (amb la protestes contra els escorcolls en organismes de la Generalitat que va ordenar un jutge de Barcelona per avortar els preparatius del referèndum) i la jornada del 27 d'octubre, data en què hi va haver la declaració unilateral d'independència (DUI).

Als aproximadament 80 incidents amb enfrontaments i hostilitats contra la Policia i Guàrdia Civil que es van produir als diferents centres de votació en la jornada del referèndum de l'1 d'octubre, el ministeri públic afegeix en el seu escrit definitiu d'acusació 47 actes més d'assetjament a diverses casernes de la Guàrdia Civil, 23 actes similars a comissaries de Policia i edificis públics de l'Estat, 11 a allotjaments i hotels de funcionaris policials, 47 atacs a seus del PSC i els greus incidents que es van produir els dies 19 i 20 de setembre, segons resa el document de conclusions definitives ja presentat davant la sala que s'exposarà avui. Els arguments que acrediten aquesta violència pivotaran sobre tota l'exposició, que s'estendrà durant unes cinc hores i en la qual participaran els quatre fiscals del cas, Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno.

D'altra banda, International Trial Watch va criticar ahir la «descontextualització gairebé absoluta» de les imatges que es van veure durant la fase documental del judici al Tribunal Suprem la setmana passada, que «no han permès sotmetre al filtre de contradicció les declaracions dels testimonis».

En un comunicat, els observadors internacionals van considerar «especialment alarmant» que les acusacions, especialment la Fiscalia, no hagi pogut determinar el dia o el lloc d'alguns dels vídeos. També s'han indicat dates «errònies» i s'han confós imatges del departament d'Economia amb la seu de la CUP.

ITW també va criticar que ni el tribunal ni les acusacions hagin atès l'opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de Nacions Unides, que demana la llibertat de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras.

Els observadors lamenten que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat hagin elevat a definitives les seves peticions de penes i que mantinguin els delictes de rebel·lió i sedició, entre d'altres.

La causa de Torra

El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Carlos Ramos ha preguntat a la Fiscalia i a la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, si desitgen sol·licitar noves diligències abans de tancar la instrucció del cas que l'investiga per desobediència arran de la polèmica pels llaços grocs.