La poeta, assagista, traductora, narradora, editora i crítica guardonada amb el 51è Premi d'Honor dels Lletres Catalanes, Marta Pessarrodona, va destacar ahir agraïda després de rebre el guardó: «Les poetes (genèric intencionat) actuals i futures no tenim cap mèrit. Ens contempla una tradició tan rica!».

«I tan catalana que passa no només pel Principat, sinó també per València i per les Illes. És a dir, pels Països Catalans, el somni de tanta gent del territori», va afegir en l'acte, presidit pel líder de la Generalitat, Quim Torra, al Palau de la Música, en què va reconèixer-se l'escriptora com una de les intel·lectuals amb més prestigi del país, en paraules del jurat.

En el seu discurs, titulat «Entre la modèstia i l'orgull», la premiada va revelar que, quan va descobrir la distinció, va pensar en un text de Hannah Arendt en què la pensadora alemanya diu: «Els honors ens han de provocar modèstia».

«Em sento orgullosa de ser catalana, avui més que mai, avui que personifiquem el dol i la dansa de què parla Josep Carner», va destacar la poeta, que va llançar un agraïment especial a la seva família i al poeta mort Gabriel Ferrater.

Una conversa gravada de Lluís Llongueras i Marta Pessarrodona, nascuda a Terrassa el 1941 però resident de Sant Cugat del Vallès, va servir per donar el tret de sortida de l'acte, en què el perruquer evoca: «El que m'encanta de tu és la dona que només va voler ser literària. Literària, poeta, escriptora... Dedicada a la literatura».

En un ovacionat discurs llegit per Mercè Martínez, en què l'auditori va acabar dret al crit de «Llibertat» durant dos minuts, van llegir-se unes paraules escrites pel president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, actualment en presó preventiva.

Cuixart va parafrasejar Emily Dickinson quan va assenyalar que no hi ha res al món que tingui més poder que la paraula, i va concloure les seves paraules dient: «Més enllà de la poesia, res. Viva la vida i visca la llibertat».

Amb recreacions musicals i de dansa al so de Les quatre estacions de Vivaldi, un cos de ballarins va rememorar els viatges i territoris que han marcat l'escriptora, començant per Berlín -on va viure- i continuant per Londres, així com la seva comarca del Vallès Occidental, tenint en compte que els seus poemes solen estar localitzats en un lloc, explica Lluïsa Julià.

El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, va situar la cultura com el «millor far davant la intolerància i davant el buit de la justícia que impedeix a Cuixart lliurar aquest premi per segon any consecutiu».