04 de juny de 2019
04.06.2019

La Fiscalia insisteix que els acusats van «intentar liquidar la Constitució» i usar la violència «quan va caldre»

Javier Zaragoza acusa Junqueras de fer un «exercici de cinisme sense precedents» quan va culpar l'Estat de la falta de diàleg

04.06.2019 | 10:03
La Fiscalia insisteix que els acusats van «intentar liquidar la Constitució» i usar la violència «quan va caldre»

La Fiscalia ha començat a exposar els informes finals en el judici de l'1-O i ha insistit que els acusats van "intentar liquidar la Constitució" i que ho van fer usant la violència "quan va caldre". El fiscal Javier Zaragoza insisteix en la rebel·lió i assegura que no es criminalitza "ni la dissidència política ni el vot" i que no existeixen "presos polítics".

Ha criticat també l'al·legat dels acusats que esgrimien el dret a l'autodeterminació que, segons el fiscal, no té "suport normatiu ni nacional ni nacional". Per Zaragoza, per defensar la convivència cal "complir la llei i la Constitució" i nega vulneració de drets fonamentals. "L'única violació de drets civils que es produeix a Catalunya ara és la que pateixen estoicament els que defensen la Constitució", ha manifestat.

També s'ha referit directament a Junqueras, i ha dit que és un "exercici de cinisme sense precedents" culpar l'Estat de falta de diàleg, com va fer l'exvicepresident en la seva declaració el 14 de febrer.


La Fiscalia qualifica de "cop d'Estat" els fets que es jutgen al Suprem amb "ús de violència"


El fiscal Javier Zaragoza ha insistit en la rebel·lió i ha assegurat que "el caràcter violent de l'alçament no implica la violència greu ni armada". "No calen armes i militars", ha afegit, tot assegurant que "es va ús de la violència quan va caldre". Zaragoza ha assegurat que hi va haver un "atac contra l'ordre constitucional" per intentar "derogar parcialment" la carta magna espanyola" fent ús de "mitjans il·legals". En l'inici de la seva intervenció, Zaragoza també s'ha referit directament a Junqueras, i ha dit que és un "exercici de cinisme sense precedents" culpar l'Estat de falta de diàleg, com va fer l'exvicepresident en la seva declaració el 14 de febrer.

En el seu informe final, Zaragoza ha assegurat que els fets es van cometre "com si fossin la crònica d'un alçament anunciat" que "tots els espanyols han conegut a través de la televisió".

El fiscal ha remarcat que no es criminalitza "ni la dissidència política ni el vot" i que no existeixen "presos polítics". Ha criticat també l'al·legat dels acusats que esgrimien el dret a l'autodeterminació que, segons el fiscal, no té "suport normatiu ni nacional ni nacional".

Per Zaragoza, per defensar la convivència cal "complir la llei i la Constitució" i ha negat vulneració de drets fonamentals. "L'única violació de drets civils que es produeix a Catalunya ara és la que pateixen estoicament els que defensen la Constitució", ha manifestat.

També ha criticat les declaracions dels acusats per considerar que "ningú vol assumir responsabilitats" i que semblava que el que havia passat el 2017 a Catalunya era "un mal son". Segons Zaragoza, es presenta el referèndum com una "simple consulta sense efectes jurídics" i la declaració d'independència com quelcom "simbòlic sense efectes jurídics per no ser publicada enlloc". "Com si al llarg de la històrica la importància depengués de la publicació en un butlletí oficial", ha manifestat. Per a la Fiscalia, els fets que es van produir entre setembre i octubre van ser "incidents en un mes insurreccional", que no encaixa amb la "legítima expressió de dret a manifestar-se", com sostenen alguns acusats.

Sànchez i Cuixart: "dinamitzadors de la mobilització popular"


Pel que fa a la participació de l'ANC i Òmnium Cultural, Zaragoza els ha qualificat de "dinamitzadors de la mobilització popular" per assegurar que "es pogués votar" i "impedir l'actuació de les forces i seguretat de l'Estat". El fiscal considera que "la mobilització popular va ser una de les armes imprescindibles per desenvolupar tot el procés" i sosté que els entitats sobiranistes van "organitzar i protegir" l'1-O.

El fiscal acusa Junqueras de ser "el motor principal de la rebel·lió"


El fiscal Javier Zaragoza ha situat l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras al capdavant de la responsabilitat delictiva i creu que va ser el "motor de la rebel·lió". En l'informe final, ha recordat els fets en els que va estar implicat i ha subratllat que, tot i les advertències dels màxims responsables dels Mossos en una reunió el 28 de setembre, no va desconvocar el referèndum tot i "l'altíssima probabilitat d'incidents violents".

També ha carregat contra l'actuació de Joaquim Forn al capdavant de la conselleria d'Interior i ha afirmat que estava "informat" en tot moment del pla dels Mossos a través del propi major Josep Lluís Trapero. Segons la Fiscalia, van traçar el pla conjuntament amb el doble objectiu de "simular" que es complia el mandat judicial però, alhora, facilitar la celebració de l'1-O. "Va ser un muntatge", ha dit. Sobre el 20-S, ha dit que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser "amos i senyors" de l'ordre públic a Catalunya.

El fiscal Javier Zaragoza ha situat Junqueras com a principal responsable dels fets. "Ha vingut empenyent des de fa molt de temps perquè la situació arribés a produir-se", ha dit Javier Zaragoza, que creu que té "lideratge" en el procés.

Ha detallat alguns dels moments que, segons la fiscalia, justificarien aquest protagonisme, entre ells la signatura de decrets de convocatòria del referèndum o la presentació de la pregunta. I també ha subratllat el moment de la reunió amb Trapero el 28 de setembre quan no van atendre, segons el fiscal, les advertències dels principals responsables dels Mossos dels incidents que es produirien si es mantenia l'1-O.

 

"Estat major" del procés


El fiscal s'ha ajudat d'anotacions de l'agenda 'Moleskine' comissada a Josep Maria Jové, i ha dit que Junqueras formava part de "l'estat major" del procés, a l'entorn de qui "pilotava" el pla per declarar la independència. Ha situat en aquest "estat major" també Raül Romeva, Marta Rovira o Carles Puigdemont. I també ha remarcat la "importància" del full de ruta de l'ANC que, segons sosté, es va variar perquè les lleis de desconnexió s'aprovessin el setembre del 2017, com es va produir.

El pla dels Mossos, "un muntatge"


Tot i que la fiscalia sí dona per bones les declaracions de Trapero i d'altres comissaris del cos pel que fa a les advertències que havien fet a Junqueras, Forn i Puigdemont, no compra les tesis del major sobre el pla dels Mossos per aturar l'1-O.

Com ha fet durant tot el judici, el ministeri públic considera que va ser un pla que es va fer amb la connivència del conseller Joaquim Forn i que, de fet, estava concebut per "permetre el referèndum" i "simular" que s'acatava l'ordre del TSJC d'aturar les votacions i comissar el material. "Era un muntatge", afirma. Segons el fiscal, els Mossos es van escudar en "sis paraules" que hi havia a la resolució del TSJC on es demanava actuar "sense afectar la normal convivència" i la van "substituir" per la part dispositiva on la magistrada Mercedes de Armas demanava tancar locals i comissar material.

El fiscal també ha dit que Forn va desatendre fins a cinc advertències del Tribunal Constitucional.


"El 20-S comença l'expulsió de la Constitució de Catalunya"


Sobre el 20-S, ha reconegut que Forn no va tenir un paper protagonista "perquè estava ocupat en el pla de l'1-O dels Mossos per permetre que se celebrés el referèndum". Però sí ha carregat contra el fet que, a imatge de la fiscalia, l'ordre públic el 20-S no estava en mans de la policia catalana sinó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Segons entén, els líders de les dues entitats sobiranistes eren "amos i senyors" de l'ordre públic a Barcelona.

Sobre el paper de les entitats sobiranistes, ha afirmat que van ser els que van "organitzar i protegir" el referèndum i els ha atribuït la capacitat de "mobilització pública". Segons el fiscal, el 20-S no es tractava d'una manifestació convencional –com sostenen les defenses de tots dos- sinó que es va fer una crida per "aturar la Guàrdia Civil i impedir l'actuació judicial". També ha dit que les 40.000 persones convocades per les entitats van "provocar tensió i agressions".

I, segons Zaragoza, el 20 de setembre va suposar l'inici "de l'expulsió de la Constitució" de Catalunya i l'inici d'un seguit de fets "excepcionals". El fiscal defensa que la "normalitat democràtica" es va reposar el 27 d'octubre i que, en aquest període, tota la resta "va ser excepcional".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook