L'advocada de l'Estat Rosa María Seoane va defensar ahir que les proves aportades durant el judici de l'1-O encaixen en la sedició i va rebaixar les tesis de la Fiscalia, que acusa per rebel·lió.

«L'ús de la violència no ha estat un dels elements estructurals del pla portat a terme pels acusats per aconseguir els seus fins ni ha estat organitzada de manera proporcionada», va manifestar en l'informe final.

Segons Seoane, sí que va haver-hi «ús de la força» amb manifestacions «massives, públiques i tumultuàries l'1-O», i amb «resistència activa i passiva» als centres de votació per «impedir» l'actuació de la policia i, per tant, «l'aplicació de la llei». Seoane també va carregar contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart pel 20-S i va remarcar-ne la «capacitat de lideratge». Els va retreure que pugessin als cotxes de la Guàrdia Civil i no creu que ho fessin perquè se'ls sentís millor. Per a Seoane, van fer una «exhibició» per «encoratjar les masses» a anar contra l'actuació de la comitiva judicial.

L'advocacia de l'Estat -que depèn directament del ministeri de Justícia- va dedicar bona part del seu informe a repassar tots els fets que considera que han quedat acreditats durant el judici i que encaixen en els delictes de sedició, malversació i desobediència (aquest últim, només en el cas dels tres acusats en llibertat provisional). Rosa María Seoane va destinar més temps a parlar de l'1-O que del 20 de setembre.

Pel que fa la sedició, creu que el dia del referèndum hi va haver un alçament «públic i tumultuari», fora de la llei o per la força i amb la finalitat d'impedir l'aplicació de la llei, el legítim exercici de les autoritats i funcionaris o el compliment de les resolucions administratives i judicials.

A més, Seoane va aprofitar la seva intervenció per contraposar les seves idees amb la defensa de la rebel·lió que va fer al matí la fiscalia. L'advocada de l'Estat considera que no va existir violència ni va ser un «element estructural» del procés, i ho limita a «l'ús de la força». Seoane va parlar de «manifestacions massives» l'1-O, de «moviment reactiu generalitzat, massiu i públic» de més de 2 milions de persones, i d'una «certa organització» als centres de votació.