Per evitar que els menors que han patit abusos sexuals hagin de declarar més d'una vegada i tornar a reviure així en cada una d'elles el malson patit, la justícia espanyola disposa d'un sistema de gravació amb càmera Gesell en què s'enregistra el testimoni del petit o petita, però des de dins d'una habitació especialment condicionada i separada per un vindre de les càmeres. Però tot això serveix de poc si la gravació no es realitza de la forma correcta, sota la supervisió d'una psicòloga en contacte amb el menor a l'esmentada habitació condicionada, i seguida de forma simultània i externa per les diferents parts interessades. Aquest va ser el cas concreta de la investigació contra l'avi d'una nena de sis anys acusat d'agredir-la sexualment i que aquest dimarts havia d'haver estat jutjat a l'Audiència Provincial de València.

El processat, que s'enfronta a una pena de deu anys de presó per un delicte d'agressió sexual a persona menor d'edat, va titubejar i va sospirar quan la presidenta de la Secció Cinquena de l'Audiència Provincial de València li va preguntar si era conscient dels fets pels quals estava acusat i si es declarava culpable. Després de dubtar uns instants finalment va acabar negant ser-ne l'autor, sent per tant de vital importància la declaració incriminatòria de la víctima, que ara té nou anys.

Incomprensiblement, després de revisar la prova preconstituïda, realitzada ja fa gairebé tres anys, en la qual s'escolta perfectament la declaració de la menor, captada mitjançant l'anomenada càmera Gesell en un ambient idoni perquè pugui explicar fets tan greus com els que presumptament va cometre el seu avi amb ella, la Fiscalia va apreciar que aquest enregistrament estava mal realitzat ja que s'observa únicament una sala buida dels jutjats de Sagunt i al fons, en una petita pantalla, la videoconferència amb l'habitació on hi ha la nena al costat de la psicòloga de l'Institut de Medicina Legal de València.

Per això amb prou feines es veu a la menor i no es poden apreciar els seus gestos i fins i tot s'observa que algunes de les parts implicades en el judici no eren presents en la presa de declaració, dos motius suficients per invalidar aquesta prova preconstituïda. Així, la fiscal va optar per sol·licitar la presa de declaració de la víctima durant la vista oral. Tot i que ja han passat tres anys i que el desenvolupament evolutiu de la menor fa difícil que el seu relat dels fets sigui idèntic al que ja va realitzar en una habitació condicionada i sense la pressió de mirades de tercers (que només la veuen a través d'un vidre), la víctima haurà de reviure ara novament el malson.

Els pares de la menor s'han negat a que la seva filla sigui sotmesa de nou a un interrogatori i el judici es va haver de suspendre. La Fiscalia ha demanat el nomenament d'un assessor judicial per a la víctima argumentant un possible conflicte d'interessos amb els pares. Tot i que no era la intenció dels progenitors protegir l'acusat -l'avi patern- sinó evitar que la seva filla s'enfronti al dolorós moment de reviure les agressions sofertes, la Sala ha entès que era convenient nomenar un assessor, més encara tenint en compte que els abusos sexuals van ser destapats a l'octubre de 2016 per una professora de la nena i no pels pares.

La declaració de la nena, que en el seu dia va aportar nombrosos detalls que descarten una possible fabulació, es presenta com la principal prova de càrrec contra l'acusat.