Barcelona acollirà un dels tres centres de computació d'alt rendiment d'Europa al costat d'Itàlia i de Finlàndia, segons va anunciar la Comissió Europea.
La Iniciativa Europea de Computació d'Altes Prestacions (EuroHPC per les sigles en anglès), que té un pressupost de 840 milions d'euros, ha seleccionat vuit països per instal·lar-hi centres de supercomputació, els tres ja esmentats i cinc que acolliran instal·lacions de menys abast, Bulgària, Txèquia, Luxemburg, Portugal i Eslovènia.
Segons va saber l'ACN, el finançament destinat al centre de Barcelona suposarà la inversió més gran en recerca de la UE a l'Estat. La Unió Europea podria aportar al voltant de 100 milions d'euros per al nou superordinador, que, seguint els noms de la nissaga del BSC, es dirà MareNostrum 5.
Els 100 milions d'euros que la Unió Europea podria invertir en el superordinador representen la inversió més alta en una infraestructura de recerca a l'Estat espanyol.
La resta de la inversió seria una xifra similar de 100 milions, ja que la convocatòria europea anava dirigida a cofinançar fins al 50% les estructures de supercomputació. Aquesta meitat anirà a càrrec del Govern espanyol, la Generalitat i els estats que donen suport a la candidatura, que són Portugal, Turquia i Croàcia, amb aportacions que encara s'han de definir.
Els vuit centres escollits donaran suport al desenvolupament d'aplicacions majors en àmbits com la medicina personalitzada, el disseny de materials, la bioenginyeria, la predicció meteorològica o el canvi climàtic. L'EuroHPC i els 3 centres seleccionats tenen previst adquirir supercomputadors que, amb una capacitat per fer 150.000 milions de càlculs per segon, estaran entre els 10 més potents del món. Així, s'espera que aquests centres proporcionin entre 4 i 5 vegades més de potència que els actuals sistemes de supercomputació. La Unió Europea i els països participants invertiran 840 milions d'euros en la iniciativa, que duplicarà els recursos actuals de supercomputació al bloc.
En els pròxims mesos, el consorci que gestionarà la iniciativa signarà els acords amb les entitats seleccionades i els seus respectius pressupostos. Està previst que els supercomputadors estiguin operatius durant la segona meitat del 2020 per als usuaris europeus, principalment, el sector acadèmic, industrial i públic.
La Comissió Europea considera «crucial» la computació d'alt rendiment per generar creixement econòmic i ocupació, però també per a l'autonomia estratègica i per a la innovació. A través de la supercomputació, per exemple, es poden predir patrons climàtics regionals o la mida i els recorreguts de les tempestes o les inundacions, de tal manera que sigui possible activar més d'hora els sistemes d'emergència pertinents.
També s'utilitza per dissenyar noves medicines, per resoldre equacions físiques complexes que modelen els processos moleculars o per observar la interacció de nous medicaments amb els teixits humans. L'aviació i l'automoció també utilitzen la supercomputació en els seus testos de seguretat, per exemple.
