Entitats i partits independentistes tornaran aquesta setmana al carrer davant l'imminent final del judici de l'1-O que se celebra al Tribunal Suprem, i ho faran per exigir de nou la llibertat dels presos sobiranistes i que els dirigents a l'estranger puguin tornar sense riscos jurídics per a ells.
L'ANC, Òmnium Cultural, JxCat, ERC i la CUP tornaran a liderar les protestes i cercaran que la més multitudinària sigui una concentració a la plaça Catalunya de Barcelona, convocada per les 20 hores del dimecres o el dijous, segons el dia en què acabi el judici.
A part de la capital catalana, entitats i partits independentistes criden a concentrar-se "a ciutats i pobles de tota Catalunya" amb el lema 'Llibertat: l'autodeterminació és un dret' i llegiran un manifest conjunt.
Precisament, l'ANC, Òmnium, JxCat, ERC i la CUP afronten el repte de teixir una estratègia unitària per als propers mesos, sobretot de cara a com reaccionar davant eventuals sentències condemnatòries de l'alt tribunal.
Tots els actors admeten que la unitat que els va caracteritzar a l'hora, per exemple, d'organitzar la votació de l'1-O ha desaparegut, un fenomen que s'ha accentuat a més per les tres campanyes electorals recents, que els ha obligat a competir i que ha fet aflorar discrepàncies.
Per recuperar aquesta unitat el president de la Generalitat, Quim Torra, va començar el dimarts una ronda de contactes amb partits i entitats partidàries de l'autodeterminació, i va començar citant l'ANC i Òmnium.
Via unilateral?
Un dels principals debats que tindrà l'independentisme en les properes setmanes és si torna a contemplar la via unilateral i, sobretot, si ho fa com a resposta a la fallada que emeti el Suprem.
Des de les últimes eleccions catalanes, el Govern, ERC i JxCat han deixat aquesta via en segon pla, però en els últims mesos actors com l'ANC, la CUP i Demòcrates han tornat a exigir que es posi damunt de la taula.
La més recent va ser la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que el dimarts, en la seva reunió amb Torra, li va plantejar que l'única sortida possible era l'unilateral, àdhuc admetent "la complexitat" que té, com es va demostrar a la tardor de 2017, en les seves paraules.
Una altra incògnita que sobrevola la política catalana és si l'independentisme voldrà respondre les sentències amb unes eleccions anticipades --la potestat única de convocar-les és de Torra--, aprofitant el rebuig que causaria en les seves files una fallada condemnatòria.
Torra ho ha negat fins avui: el dimarts va dir que no se sent "un president provisional" i va rebutjar que contempli l'avançament, però no es va comprometre a esgotar la legislatura de quatre anys, que expira a la fi de 2023.
Ple modificat
L'agenda política de la setmana estarà marcada de nou pel judici, fins al punt que el ple del Parlament no se celebrarà el dimecres i el dijous com és tradicional, sinó el dijous i el divendres: alguns consellers i diputats cerquen amb aquest canvi poder assistir a l'última sessió del judici.
Torra no ha desvetllat amb precisió què pensa fer si la fallada no és absolutòria: s'ha limitat a dir que portarà la qüestió al Parlament, una cambra on fa pocs dies l'independentisme va recuperar la majoria absoluta després de la renúncia a l'escó de diversos presos sobiranistes que ara són diputats (suspesos) del Congrés.
