Els EUA viuen una autèntica batalla al voltant del dret a la inter-rupció voluntària de l'embaràs, legal al país des del 1973. De fet, l'avortament ja és una de les lluites polítiques centrals al país, i promet marcar les properes eleccions presidencials del 2020. L'ofensiva antiavortista està sent liderada per estats meridionals tradicionalment molt conservadors com Geòrgia, Ohio, Mississipí, Kentucky, Iowa i Dakota del Nord. A ells es va unir el 30 de maig Louisiana, amb una llei de les anomenades «del primer batec», que impedeixen posar fi a un embaràs després de les primeres sis setmanes, un termini tan curt que moltes dones encara no saben ni tan sols que estan en període de gestació.

El primer lloc que ha iniciat aquesta última «croada» va ser Alabama, que al principi de maig va prohibir tots els casos d'avortament, fins i tot quan l'embaràs estigui provocat per un incest o una violació. El text legal és tan restrictiu que posarà aquest estat a l'altura de països com Guatemala, Síria i Brunei. És tan extrem que fins i tot el president dels EUA, Donald Trump, hi va marcar distàncies.

Una llarga batalla

La batalla contra el dret a l'avortament per part de grups de pressió religiosos tradicionalment propers al Partit Republicà -encara que també al Demòcrata, essencialment a l'anomenada «Amèrica profunda»- no és nova.

No obstant això, l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca el 2016 gràcies a la mobilització de l'electorat més furibundament conservador, ha donat ales a la vella pretensió abolicionista, que esmola les seves armes des de la sentència que va legalitzar l'avortament el 1973, anomenada Roe vs Wade, i especialment des que el 1992 el Tribunal Suprem va donar via lliure als estats per regular la pràctica, el que ha fet que, a bona part del país, avortar al segle XXI sigui més difícil que al XX. Aquesta decisió és, en part, l'origen de la situació actual.

La novetat és que si fins ara l'estratègia conservadora havia optat per anar laminant llei darrere llei l'accés a l'avortament, imposant cada vegada més restriccions administratives; ara, però, han decidit anar al centre de la guerra moral. I constitucional.

Serveixi com a exemple d'aquestes restriccions que entre el 2011 i el 2014 s'han tancat 51 clíniques avortistes a tot el país. Actualment, el 90% dels comtats del país -on viuen el 39% de dones- no en tenen cap. A Alabama en queden tres, el mateix que a Arkansas i a Idaho; a Utah només n'hi ha dues, i a sis estats -Missouri, Mississipí, Dakota del Nord i del Sud, Kentucky i Virgínia Occidental- en queda només una, amb l'amenaça del tancament en potència.

A més, almenys 61 projectes de llei contra l'avortament han estat presentats durant aquest any a tot el país. Fins i tot a estats considerats un refugi segur per poder in-terrompre l'embaràs, com Nova York i Illinois, hi va haver legisladors que van presentar projectes abolicionistes, encara que sense èxit.

I és que de la mateixa manera que els estats conservadors posen restriccions a l'avortament, sis estats amb majories demòcrates -Nova York, Illinois, Vermont, Rhode Island, Nevada i Nou Mèxic- han aprovat recentment lleis que busquen precisament garantir aquest dret a les dones.

Amb Trump al capdavant de l'Administració, s'ha produït un fet llargament esperat per bona part de les bases republicanes, l'arribada al Tribunal Suprem de jutges clarament conservadors com Neil Gorsuch i sobretot Brett Kavanaugh. Perquè l'objectiu d'aquesta campanya legislativa antiavortista és arribar precisament al Tribunal Suprem i que aquest anul·li o derogui la vigència de Roe vs Wade. No obstant això, un moviment d'aquestes característiques, que no es pot descartar que s'acabi produint, agreujaria la ja profunda divisió cultural i política al país un any abans de les eleccions i just quan la victòria demòcrata als comicis del novembre va estar originada per la gran mobilització del vot femení contra els republicans.