10 de juny de 2019
10.06.2019
Regió7

«Volem que els nois surtin del sistema amb la capacitat de fer un bon procés d'inserció»

El departament de Chakir El Homrani treballa amb una gran varietat de problemàtiques, de l'ocupació laboral a l'assistència social

09.06.2019 | 23:27
Ara fa un any que Chakir el Homrani, fill de marroquins i diputat per ERC, es va fer càrrec de la conselleria

Aquests dies fa un any que va prendre possessió com a conseller. Quin balanç en fa?

El departament que em toca coordinar és el tercer en dimensió, darrere dels de Salut i Educació, i abraça moltes temàtiques diferents.

Comencem per Treball.

Hi ha hagut un creixement de l'ocupació però el repte és que sigui de qualitat. Les reformes laborals aprovades tant pel PP com pel PSOE precaritzen el mercat. Nosaltres treballem amb les eines que tenim, els més de 920 milions d'euros en polítiques d'ocupació actives i passives, centrant les primeres en els col·lectius més vulnerables i amb menys oportunitats d'inserció. Un segon aspecte clau és la formació professional, en la qual hem treballat amb Educació en la veritable integració de l'FP inicial amb l'ocupacional i la contínua. Inspecció de Treball ha actuat per assegurar el compliment de les normatives i estem molt contents del que hem pogut fer en la problemàtica de les falses cooperatives càrnies. Hem arribat a acords amb la majoria d'empreses per regularitzar la situació.

La legislació laboral és competència de l'Estat.

Sí, però tenim una eina molt important que és el diàleg social i la concertació. Amb diàleg hem aconseguit la pacificació del conflicte entre les patronals que venia del 2007 i estava judicialitzat des del 2008. Hem arribat a un acord a partir del diàleg, la negociació i la mediació del departament, gràcies al qual ara tenim dues grans patronals, Foment i Pimec, que ens han d'ajudar en el diàleg social, sobre el qual hem generat una taula permanent. A manca de competències legislatives, podem actuar sobre la normativa per la via de la negociació col·lectiva i els acords tripartits.

Com progressa la renda garantida de ciutadania?

Hem superat el coll d'ampolla que hi havia en els expedients. Quan vam entrar, els que complien els requisits eren el 9%, i ara estem per sobre del 30%. La renda té dos àmbits: les prestacions completes a unitats familiars i el complement d'altres prestacions; entre els dos, el setembre del 2017 s'estava al voltant dels 110.000 beneficiaris i ara estan per sobre dels 122.000. Això inclou la complementació de prestacions estatals no contributives, que no són dignes i refermen desigualtats perquè bàsicament les reben dones i persones migrades. Ara estem treballant en el reglament que esperem tenir en marxa al principi del 2020. Permetrà donar una millor cobertura, i fer fàcil l'alternança entre la percepció i el treball esporàdic. No volem que la renda subvencioni els baixos salaris ni que desincentivi treballar. No podem admetre un món del treball precari, ja que en gran part genera els recursos que després redistribuïm. No hi ha millor política social que el treball de qualitat.

Hem parlat de Treball. Què ens pot dir dels Afers Socials?

Treballem amb les persones més vulnerables. Hem treballat per reforçar les àrees bàsiques de serveis socials. Aquest any finalitzem una feina iniciada per la consellera Dolors Bassa per a la qual s'han incorporat nou-cents professionals més a les àrees bàsiques, i s'ha creat la figura del gestor administratiu perquè treballadors socials i educadors es puguin dedicar plenament a la seva feina. S'ha incrementat en cent milions els recursos destinats als ajuntaments. Per primer cop des que va començar la crisi es compleixen les ràtios de serveis socials bàsics. En contraposició als centres oberts hem generat un nou model, els SIS (Serveis d'intervenció socioeducativa), per tenir una xarxa pública d'atenció 0-18 anys amb una perspectiva preventiva i no pal·liativa, ja que aquesta ha de ser la lògica dels serveis socials.

El paper de les entitats del tercer sector és important?

Estem treballant amb els sectors assistencials per fer front a la congelació tarifària derivada de la crisi. Hem de fer compatible l'increment del nombre de places i l'actualització de les tarifes. Alhora volem fugir de la institucionalització, sobretot en gent gran: no és el nostre model que la resposta sigui sempre places residencials. La gent vol envellir a casa seva. Les persones amb discapacitat volen autonomia personal. Hem de parlar d'envelliment actiu.

Parlem d'infants i joves.

Un repte que ens hem trobat sobre la taula i que ens ha generat molts esforços, i que no és del departament, ni de la Generalitat, sinó del país, és l'acolliment als infants i adolescents migrats sense referents adults.

Els mena.

No m'agrada usar aquesta expressió. Hem generat més de 2.700 places en un any. Hem baixat de vuit mesos a dues setmanes el temps necessari per obrir un centre. Però el repte és la inclusió, l'apoderament i la inserció; com aconseguim que surtin del sistema de protecció apoderats i capaços de fer un bon procés d'inserció laboral i inclusió social. Aquest és el repte a l'entorn del qual volem alinear tot el departament. És un repte del qual no tenim controlades totes les variables; les d'arribada depenen de l'Estat i fa temps que hi parlem per demanar més transparència. Però l'acollida i l'apoderament ens pertoquen.

Per què no li agrada l'expressió «mena»? És descriptiva, significa «menor estranger no acompanyat».

Tenim la percepció que, socialment, hem situat en el concepte mena algunes característiques que no tenen en compte la diversitat existent en el col·lectiu, i que acaben ajudant a la seva estigmatització. Però també és cert que existeix una entitat que es diu Ex-menes, i diuen que volen utilitzar aquest nom. Jo prefereixo «infants i adolescents migrats sense referents adults». El cert és que quan tenen més visibilització és en situacions problemàtiques, però de 180 centres que hem obert, quins coneixem? I quin percentatge representen?

I els conflictes són per manca d'informació, perquè som racistes, per demagògia política?

Hi ha moltes variables. Aquests nois són doblement vulnerables com a menors i per haver fet un trajecte migratori tots sols. És una motxilla complexa. No soc naïf, sé que hi ha situacions problemàtiques com n'hi ha amb tota mena de joves, també els que no han fet cap procés migratori. Som un país racista? Rotundament no, i ho dic jo, que tinc els meus orígens. Que hi ha racisme? I tant! Però són minoria. En aquest tema de la immigració, i del racisme si vol, la convivència no és el problema sinó la solució: conèixer-nos, reconèixer-nos i interactuar, i en aquest sentit estan funcionant molt bé els programes de mentoria.

També hi ha problemes d'acceptació en alguns centres d'acollida de menors i de centres d'infants i adolescents problemàtics.

El que no pots fer és expulsar-los de la societat. Quan un infant no està emparat per la seva família carrega una motxilla que de vegades és molt pesada, amb alteracions que hem d'abordar. Emparar-los és un exercici que hem de fer col·lectivament.

L'afecta molt que no tiri endavant el nou pressupost?

Vostè dirà! Suposaria el 9% d'increment al departament i el 25% d'increment en infància i joventut. Que el pressupost estigui en pròrroga des del 2017 és un problema. Però la nostra obligació és gestionar bé el que tenim.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit