12 de juny de 2019
12.06.2019

EXPOSICIÓ 40 ANYS REGIÓ7 | SANT JOAN DE VILATORRADA


El judici al procés, vist per a sentència després de quatre mesos

El judici s'ha acabat amb el darrer torn de paraula dels acusats

12.06.2019 | 19:36

El president del tribunal que jutja l'1-O al Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha deixat el judici vist per a sentència a les 19.02 hores d'aquest dimecres. Marchena ha posat fi així a un judici que ha durat un total de 52 sessions i que ha acabat amb els torns d'última paraula dels 12 acusats. Ho ha fet sense fer cap intervenció final, simplement amb un "vist per a sentència".

A la sala, l'ambient en aquest moment ha estat de silenci i salutacions efusives. En total, han passat pel tribunal un total de 422 testimonis, que juntament amb les declaracions dels acusats, els pèrits i les proves documentals hauran de servir als set membres del tribunal per dictar sentència. No es preveu que la decisió arribi fins a la tardor i, mentrestant, els 9 acusats que estan en presó preventiva podrien tornar a ser traslladats a presons catalanes. El tribunal haurà de resoldre també si atén les peticions de les defenses i els deixa en llibertat abans de fer pública la sentència.

Junqueras: «El millor seria tornar la qüestió a la bona política»


L'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras ha fet ús del darrer torn de paraula per demanar que la crisi catalana retorni "al terreny de la bona poítica, d'on mai hauria d'haver sortir". "Cal retornar l'assumpte al diàleg i a la negociació i l'acord, mentrestant jo contribuiré a la democràcia, la convivència i el bé comú", ha manifestat Junqueras. També s'ha presentat davant del tribunal com a "pare de família i professor" i ha dit que es dedica a la política de manera "tardana i per conviccions de contribuir a ser útil per a un món més just". I ha assegurat que continuarà defensat les seves "conviccions cristianes i republicanes". "Les comparteixo amb els que creuen que votar o defensar la república des d'un parlament no pot ser delicte, la voluntat de diàleg i de respecte als drets humans i la llibertat no hauria de ser delicte", ha defensat.

Junqueras ha estat el primer en prendre la paraula i no ha esgotat, ni de llarg, els 15 minuts que li havia donat el tribunal per a l'últim torn de paraula per adreçar-se al tribunal. I ho ha fet per defensar el diàleg. "Parlar i escoltar és base de qualsevol enteniment", ha afirmat. Junqueras també ha defensat la seva trajectòria i ha dit que en tots els seus articles i accions "demostren compromís amb la bondat i el respecte a la dignitat humana".

Tot i reconèixer que tot polític pot cometre errors, ha dit que cal evitar la "mala política" que negui el diàleg, la negociació i l'acord. I ha retret que hagi estat la classe política els que han traspassat la responsabilitat" al món judicial i s'ha adreçat directament als set magistrats que han de dictar la sentència.

Romeva apel·la a «tots els demòcrates» a construir una realitat sense «judicis polítics»: «Demà pot ser qualsevol»


L'exconseller d'Exteriors Raül Romeva ha apel·lat aquest dimecres a la tarda durant el seu últim torn de paraula a "tots els demòcrates" a construir una realitat on "no hi hagi judicis polítics". "Avui som nosaltres, demà pot ser qualsevol", ha advertit.

Per això, espera que la sentència del Tribunal Suprem sigui una "magnífica oportunitat pel bé de tots" que es podria "convertir en una resposta per seguir avançant des de la confiança, el respecte i el reconeixement de cadascú".

Forn: «Si avui estem aquí és pel fracàs de la política i com a càstig pel desafiament polític que va ser el referèndum»


L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha fet ús de l'últim torn de paraula per defensar que no ha comès cap delicte i també per negar que hi hagués cap ordre als Mossos. "Puc haver comès errors però mai he obrat comprometent la seguretat dels ciutadans", ha afegit. També ha criticat la "falta de diàleg" de l'Estat. "Si avui estem aquí és pel fracàs de la política i com a càstig pel desafiament polític que va ser el referèndum", ha manifestat davant del tribunal, recordant que el referèndum "comptava amb l'aval de la majoria del Parlament i de la societat". I confiats que podia servir per trobar una "sortida dialogada" amb l'Estat.

"No votàvem en contra de ningú sinó en favor de les llibertats i el dret a decidir", ha manifestat. Forn també ha dit que manté "ferms" els seus ideals i que això no és delicte. I ha fet una crida al diàleg. "Només amb el diàleg serem capaços de resoldre el conflicte polític", ha afegit.

Turull: «Decapitant-nos no es decapitarà l'independentisme ni la voluntat de ser i decidir del poble de Catalunya»


L'exconseller de Presidència, Jordi Turull, ha dit aquest dimecres a la tarda al Tribunal Suprem que "decapitant" els acusats per rebel·lió "no es decapitarà l'independentisme ni la voluntat de ser i decidir del poble de Catalunya". A més, creu que on alguns van veure "mirades d'odi" i "muralles humanes", ell hi va veure "milers d'ulls brillants d'emoció" i "muntanyes de dignitat democràtica".

En el seu últim torn de paraula, Turull ha dit que acaba el judici encara més compromès amb les seves idees, i creu que està en presó preventiva perquè no va renunciar a la seva carrera i idees polítiques.

Rull: «No hi ha suficients presons per tancar l'anhel de llibertat d'un poble»


L'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha pres la paraula al final del judici per defensar la possibilitat que Catalunya esdevingui una república "on sigui impossible que ningú estigui a la presó per defensar pacíficament els ideals". "Després de nosaltres sempre en vindran més, no hi ha suficients presons per tancar l'anhel de llibertat d'un poble, així de simple i així de transcendent", ha afirmat. Rull ha defensat el dret d'autodeterminació de Catalunya i ha posat l'exemple d'altres democràcies on sí s'ha permès un referèndum pactat. "Aquesta és la idea, els forts pacten i els dèbils imposen; votar no és cap amenaça", ha afirmat. Rull ha dit que té la "consciència tranquil·la" i ha lamentat que estigui empresonat i acusat per rebel·lió per no haver abandonat la política. També ha apel·lat directament el tribunal i els ha retret que li estan "impedint veure créixer" els seus dos fills.

En les darreres paraules de Rull davant del tribunal ha volgut agrair "al poble de Catalunya l'immens honor d'haver-lo pogut servir" i ha defensat que va actuar "amb responsabilitat" com a conseller. I ha remarcat que hi ha molt agent a Catalunya que "s'aixeca somiant un horitzó millor". Ha afirmat que aquesta va ser "l'oda" que va inspirar l'1-O. "L'onada de llibertat que demanen els catalans és imparable, l'esperança és més poderosa que la por", ha manifestat davant dels set magistrats.

Per això, ha defensat la voluntat de voler ser independents per la via "pacífica i democràtica". "Molts catalans consideren que poden construir un estat propi i això es fa democràticament i pacíficament", ha reiterat.

Rull s'ha qüestionat l'actuació de la fiscalia i ha dit que ha actuat en ocasions d'una manera que "no és pròpia d'un estat de dret solvent i homologable, és inadmissible". I ha també ha posat en dubte que es jutgin només uns fets, sinó que considera que també s'estan penalitzant unes idees. "Un estat de dret fort no necessita aquests instruments per defensar-se de no se què", ha valorat.

A més, creu que en el seu cas continua estant a la presó i acusat per rebel·lió per no abandonat la vida política. I ha tingut un record per a la seva família, retraient al tribunal que li hagi impedit veure créixer els seus fills. "Però no impediran que els pugui deixar alguna cosa extraordinària: la dignitat de defensar idees legítimes i nobles", ha manifestat Rull. L'exconseller també ha dit que defensa que el dia de demà puguin viure "en un món millor, lliure i en una república catalana" on sigui "impossible" que hi hagi persones a la presó per defensar "pacíficament uns ideals" .

Sànchez denuncia «l'abús de la presó preventiva» i es presenta com a «víctima d'una injustícia»


L'expresident de l'ANC i diputat de JxCat Jordi Sànchez ha denunciat aquest dimecres a la tarda "l'abús de la presó preventiva" que es fa a l'estat espanyol, "una enorme injustícia que hauria de canviar-se" no només per ell i els altres presos independentistes, sinó en general.

En el seu últim torn de paraula, Sànchez ha demanat al Tribunal Suprem una sentència que "no agreugi la crisi política", sinó que ajudi a resoldre aquesta crisi davant "la incapacitat" dels dirigents polítics.

Forcadell: «Estic jutjada per la meva trajectòria política i no pels fets, però espero que això es repararà»


L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha criticat que li demanin 17 anys de presó per rebel·lió mentre que els seus companys de Mesa estan processats per desobediència, i ha dit que va actuar sempre en els mateixos termes que ells. Per això, creu que se l'acusa per "ser qui és". "Estic jutjada per la meva trajectòria política i no pels fets, però espero que aquesta situació es repararà", ha dit al tribunal en la seva última intervenció.

Forcadell també ha criticat durament la fiscalia per voler-la "situar" en els fets i connectar-la amb el Govern. "Ha fet un esforç extraordinari per incriminar-me", ha lamentat. Segons Forcadell, han volgut "visibilitzar-la" durant el judici, però sense tenir "proves" per a fer-ho. En l'al·legat final, ha defensat la inviolabilitat parlamentària. "L'invoco, perquè és la base de la llibertat per parlar de tot i la base de la separació de poders, ho continuaré defensat", ha subratllat.

Bassa: «Les generacions que venen depenen de la sentència, pot ser el principi d'una solució per a molta gent»


L'exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa ha dit aquest dimecres a la tarda als magistrats del Tribunal Suprem que de la seva sentència "depenen les generacions que venen", perquè "pot ser el principi d'una solució per a moltes persones".

En el seu últim torn de paraula, ha dit que el Govern de la Generalitat "no podia ignorar la demanda del 80% de la ciutadania" que volia un referèndum, i considera que el que hauria estat una desobediència hagués sigut presentar-se amb un programa electoral i no complir-lo.

Cuixart defensa el dret a seguir protestant i alerta que d'aquest judici «depèn la qualitat democràtica de l'Estat»


El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha defensat el dret de continuar protestant i de lluitar pel dret d'autodeterminació. "Si la violència policial no va poder amb milers de persones l'1-O, algú creu que una sentència farà que els catalans deixin de lluitar pel dret d'autodeterminació?", s'ha preguntat Cuixart, que creu que els catalans ho "tornarem a fer, serenament i pacíficament". A més, ha alertat que de la sentència en depèn "la qualitat democràtica de l'Estat" perquè, segons Cuixart, es jutgen drets fonamentals que són igual "a Barcelona que a Madrid". Per això, ha fet una crida a "la mobilització permanent" i al dret a protestar, un retret que durant tot el judici li ha fet la fiscalia per haver-ho fet també el 20-S. Cuixart ha reconegut que no es penedeix de res i que ho tornaria a fer.

Com ja va fer en l'interrogatori inicial, ha dit que la seva prioritat no és sortir de la presó –tot i considerar-la "il·legítim"- sinó "lluitar per avançar en la resolució del conflicte polític". "No renuncio a la meva condició de pres polític", ha dit. Però ha enviat un missatge d'esperança, i ha dit que està convençut que Catalunya "no caurà en la frustració". També ha tingut un record per als seus fills i ha dit que treballarà perquè visquin en "un país millor i més lliure, això ens unifica a tots els sers humans".

Santi Vila: «Enlloc estava escrit que el procés acabaria com el 27 d'octubre»


L'exconseller d'Empresa Santi Vila ha instat aquest dimecres a la tarda als magistrats del Tribunal Suprem que no caiguin en l'error de "l'anacronisme o el presentisme" i analitzin tot el procés independentista català en funció del seu resultat final, sinó pels fets concrets. Segons ell, fins "l'últim minut" es va estar negociant un possible acord legal, que passava per les eleccions anticipades, però una ministra li va admetre que no s'havien donat les "condicions de confiança". "Enlloc estava escrit que acabés com el 27 d'octubre", ha dit.

Pel que fa al seu paper, ha dit que en tot moment va complir "l'esperit i la lletra" de la Constitució, que, segons el seu parer, hauria de permetre una "Espanya plurinacional".

Mundó: «Traslladar els temes polítics als tribunals fa un flac favor a la política i en res ajuda a la justícia»


L'exconseller de Justícia Carles Mundó ha dit aquest dimecres a la tarda al Tribunal Suprem que "traslladar els temes polítics als tribunals fa un flac favor a la política i en res ajuda a la justícia". En el seu últim torn de paraula, creu que el judici "és resultat del fracàs de la política" i un "fracàs col·lectiu". "La política i la justícia són essencials per enfortir la societat democràtica", i espera que la sentència ajudi a "trobar camins que apropin solucions, perquè enrocar-se i anar a carrerons sense sortida no és el camí". "Hi som a temps, mai és tard per trobar solucions, i espero que tothom estigui a l'altura del moment", ha afegit.

En la breu intervenció, Mundó ha agraït les mostres de suport rebudes, ha lamentat el patiment de familiars i amics i ha expressat el seu "desig compartit amb milions de persones, tinguin les idees que tinguin, que els nou empresonats surtin en llibertat, puguin anar a casa i abraçar les seves famílies: serà la millor notícia per a ells i per tothom".

Borràs: «Haurien de tenir en compte que vindran nous polítics i que l'anhel de decidir el futur continuarà»


L'exconsellera de Governació Meritxell Borràs –en llibertat provisional- ha demanat que el tribunal i també als poders polítics que tinguin en compte que el conflicte polític a Catalunya no es resoldrà amb aquest judici. "Vindran nous polítics i l'anhel de bona part del poble de Catalunya de decidir l'encaix en una Europa moderna continuarà, vull ser positiva i pensar que sabrem trobar el camí d'una solució adequada, dialogada i que ens pugui satisfer a tots", ha dit com a últim al·legat.

Borràs ha defensat que Catalunya és una nació i que té dret a decidir el seu futur. I ha remarcat que, tot i no estar acusada per rebel·lió, a Catalunya "no hi va haver insurrecció ni violència" aquells dies. I ha negat novament la malversació. "Gastar diner públic hauria estat exposar els funcionaris", s'ha defensat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2018/19