L'expresident Carles Puigdemont ha assegurat que recorrerà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per poder assumir el mandat com a eurodiputat. En una roda de premsa al Parlament Europeu aquest dimarts, Puigdemont no ha concretat per quina via presentarà la queixa al tribunal amb seu a Luxemburg però confia que aquesta instància europea tindrà "l'última paraula" sobre la seva situació després que la JEC rebutgés que el seu advocat Gonzalo Boye recollís l'acta en nom seu i el també electe Toni Comín. El líder de JxCat ha assegurat que esperen "una decisió abans del 2 de juliol", dia de constitució de l'Eurocambra a Estrasburg.

"És inconcebible que no estiguem a la sessió constitutiva el 2 de juliol", ha avisat Puigdemont. Així, ha afirmat que "ningú" que no sigui ell mateix, Comín i Oriol Junqueras anirà a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg en nom seu. L'expresident ha assegurat que creu "fermament en la independència i fort compromís amb la democràcia" del TJUE. Puigdemont ha promès que "lluitaran" fins que puguin esdevenir "representants en plenes facultats" dels més de 2 milions de ciutadans de l'estat espanyol que van votar pels candidats de Junts per Catalunya i ERC.

El també eurodiputat electe de JxCat Toni Comín ha argumentat que les autoritats espanyoles estan prioritzant el dret electoral als drets fonamentals. "Hi ha un conflicte entre el dret electoral i el dret a la representació política", ha remarcat. En aquest sentit, ha acusat l'estat espanyol de fer "un ús interessat" de la seva legislació electoral "amb un fi polític" per evitar la seva presència al Parlament Europeu. A més, Comín ha assegurat que la llei electoral espanyola que regula la celebració de les eleccions europees és "incompatible amb els tractats de la UE". "Probablement Espanya l'haurà de reformar arran d'aquest cas", ha dit.

Riba alerta d'un problema de "legitimitat"

L'eurodiputada entrant d'ERC Diana Riba ha afirmat que a l'estat espanyol li fa "moltíssima por" que l'afer català "arribi al cor d'Europa", però ha assegurat que aquest "ja ha arribat" malgrat les traves. Riba ha dit que si Puigdemont, Junqueras i Comín no poden recollir l'acta abans del dia de constitució de l'Eurocambra, el 2 de juliol, hi haurà un Parlament Europeu que "no podrà ser legítim". "Tots els ciutadans tenen els mateixos drets", ha dit, recordant que més de 2 milions de persones van votar per aquests candidats.

Queixa de 80 eurodiputats

A la roda de premsa el portaveu de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya, Ivo Vajgl, ha anunciat que ja són 80 els eurodiputats entrants i sortints els que han instat a la mesa del Parlament Europeu "protegir els drets polítics" de Junqueras, Puigdemont i Comín.

Per la seva banda, l'eurodiputat sortint de l'N-VA Mark Demesmaeker ha titllat les decisions de la JEC i el Tribunal Suprem respecte la situació de Junqueras, Puigdemont i Comín "d'inacceptables", però ha dit que no el sorprenen després de seguir l'afer català en els últims anys.

Per la seva banda, l'eurodiputada sueca dels Verds/ALE, Bodil Valero, veu el jurament de la constitució com un requisit "molt absurd" perquè ella, per exemple, al seu país només rep una carta a casa conforme ha sigut escollida com a representant de l'Eurocambra. "Continuarem explicant aquests casos al nostre país", ha promès.

Grup polític

Puigdemont ha reiterat que de moment ell i Comín només han demanat entrar al grup parlamentari dels Verds/ALE. El subgrup de l'Aliança Lliure Europea (ALE), on s'integra ERC, encara no ha decidit si accepta la seva petició dels eurodiputats electes de JxCat.

Tot i això, Puigdemont ha apuntat la possibilitat de crear un grup "a favor del dret d'autodeterminació" i ha recordat la seva bona relació amb els nacionalistes flamencs l'N-VA, qui està considerant deixar el grup dels conservadors on vol entrar Vox.

Vies per arribar al TJUE

Un ciutadà o empresa de la UE només pot presentar una queixa davant del TJUE en cas que una institució de la UE, per exemple l'Eurocambra o la Comissió Europea, hagi adoptat una decisió que l'afecti directament. Tanmateix, existeix la possibilitat de recórrer a Luxemburg en un cas d'omissió. És a dir, que la inacció d'una institució de la UE en una situació determinada d'àmbit europeu hagi perjudicat un particular o una empresa. En tal cas, però, cal que l'afectat reclami abans a la institució europea que actuï. ??L'altra via de recurs al TJUE és la presentació d'una qüestió prejudicial a través d'un tribunal estatal. Totes les instàncies judicials d'un estat membre de la UE poden preguntar dubtes sobre l'aplicació i interpretació del dret europeu al TJUE, si ho consideren oportú. Només les altes instàncies judicials en què els afectats després ja no puguin apel·lar a una altra superior estan obligades a presentar una qüestió prejudicial a Luxemburg si una de les parts ho demana. Això sí, cal que el cas estigui vinculat amb el dret de la UE.

Via d'urgència

Quan el tribunal amb seu a Luxemburg admet un cas pot decidir, si ho considera oportú, que es resolgui a través d'un procediment d'urgència que pot trigar entre dos i quatre mesos aproximadament. També existeix l'opció que el tribunal emeti un "auto provisional" si es considera que el cas és de màxima urgència. La valoració d'aquesta necessitat es fa cas per cas.