El Govern de la Xina va reiterar ahir el seu suport a la cap de l'Executiu d'Hong Kong, Carrie Lam, després de la protesta multitudinària convocada aquest cap de setmana i en la qual gairebé dos milions de persones -segons els organitzadors- van reclamar la dimissió de la líder hongkonguesa.

El portaveu del ministeri d'Exteriors xinès, Dl. Kang, va confirmar públicament el suport de Pequín a la dirigent, poc després que el diari estatal Xina Daily també informés que el suport a Lam continuava vigent al marge de les mobilitzacions. Lam va anunciar dissabte la suspensió de la proposta de llei d'extradició de delinqüents a la Xina després de les històriques protestes de la ciutadania contra el que entenien com una vulneració dels drets fonamentals per la falta de protecció jurídica a la qual s'exposaven els acusats al país asiàtic.

A les protestes s'hi va unir ahir la simbòlica veu de Joshua Wong, un dels impulsors de les protestes prodemocràtiques del 2014. Wong va ser posat en llibertat ahir després de complir la pena imposada pel seu paper en el marc de la coneguda com a Revolució dels Paraigües. «M'uniré a la lluita contra la llei maligna», va declarar Wong, obertament crític amb Lam, a la qual va qualificar de «mentidera» i va instar a dimitir.

L'alliberament de Wong ha tingut lloc en un moment crític ara que milions de persones han sortit al carrer a Hong Kong per exigir la dimissió de la cap executiva de la regió, Carrie Lam, així com la suspensió total de la proposta de llei d'extradició a la Xina.

El líder estudiantil de 22 anys va ser condemnat a tres mesos de presó quan es trobava en llibertat sota fiança en espera que es resolgués una apel·lació per una condemna en contra seva per un altre delicte vinculat a les protestes. L'activista va assegurar llavors que no es penedia de res. «Poden tenir els nostres cossos però no les nostres ments», va manifestar. Wong va ser una figura clau de la coneguda com la Revolució dels Paraigües. Durant mesos, els hongkonguesos, sobretot estudiants i intel·lectuals, es van manifestar per a exigir la retirada del filtre del Partit Comunista als candidats a governador d'aquest territori xinès de cara als comicis de 2017.

A pesar que el règim xinès va voler treure importància a les protestes democràtiques a Hong Kong, que són vistes amb llunyania des del territori continental, la seva durada i el focus internacional van obligar Pequín a reaccionar.

Les protestes a Hong Kong ja són el desafiament més palpable a les relacions amb Pequín des que Regne Unit va renunciar a la seva antiga colònia fa 22 anys. Hong Kong es regeix per la fórmula d'«un país, dos sistemes» i gaudeix de més llibertats que la Xina continental, encara que no disposa d'unes eleccions plenament democràtiques.