El cost de tirar endavant una Renda Bàsica Universal a Catalunya arribaria als 52.899 milions d'euros, però amb reformes fiscals importants -sobretot a rendes altes-, es podria reduir fins als 7.700 milions, l'equivalent al 3,5% del PIB català.

Aquests són els càlculs que Xavier Ferràs i Oriol Amat han recollit en l'estudi Renda Bàsica Universal. Anàlisi d'una proposta disruptiva d'innovació social, presentat ahir en el marc del Pacte Nacional per la Indústria.

Amat va reconèixer que és una renda que «avui no es pot pagar, ni a mitjà termini», però va defensar continuar avançant per una política de rendes com a sistema per reduir les desigualtats a la societat, però per tirar-ho endavant «calen més diners» i, sobretot, «precaució» per no «prendre mal».

Ferràs defensa que una Renda Bàsica Universal (RBU) és una mesura «innovadora, transgressora, universal», i implica que en un país «competitiu i pròsper» es doni una renda que impedeixi a qualsevol ciutadà caure per sota del llindar de la pobresa i que sigui universal, encara que sembli «estrany», però que implica una «simplificació de l'estat del benestar actual».

Amat també va explicar que només el 31% dels europeus són partidaris d'aplicar una RBU, mentre que el 48% només quan es comprovi l'èxit dels «experiments» fets i només el 21% no està d'acord a aplicar-la.